21 de agost de 2016

"El nen de Moià": un petit neandertal que va viure a la cova de les Teixoneres fa 50.000 anys

Les excavacions han posat al descobert una dent i un fragment de crani parietal d'un individu d'entre 7 i 9 anys

22.08.2016 | 07:34
Els arqueòlegs Jordi Rosell, Maite Arilla i Eudald Carbonell mostraven les troballes, ahir, a Moià. L´incisiu i el crani eren dins les caixes petites

"Ja el tenim aquí!", exclamava ahir una veïna de Moià abans d'abraçar-se a l'arqueòleg Jordi Rosell, director dels jaciments de les coves del Toll i les Teixoneres. I és que després de molts anys, concretament 14, per a l'equip investigador de l'IPHES (l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), els treballs d'excavació d'aquest estiu han donat els millors fruits que pot donar una campanya arqueològica: per primera vegada s'han trobat restes humanes d'un neandertal. Concretament, es tracta de dos fòssils: una dent, que és un ullal inferior de llet, i un petit fragment de crani parietal. Segons les primeres investigacions, pertanyen a un individu d'entre 7 i 9 anys d'edat que va viure a les coves fa 50.000 anys i que els arqueòlegs ja han batejat com "el nen de Moià".

En anteriors campanyes ja s'havien descobert a la mateixa zona grans quantitats d'eines de caça neandertal, però mai abans s'hi havien localitzat fòssils humans d'aquest període. La dent i el fragment de crani són, de fet, els primers que surten a la llum a tot el territori central. A Catalunya, en canvi, és la quarta vegada que n'apareixen.

Ahir, durant la presentació de les troballes, al Toll es respirava l'ambient de les grans ocasions. Entre declaracions, càmeres i aplaudiments, es va fer palès que les restes descobertes a la zona de les Teixoneres són de gran importància i obren noves perspectives per al futur de la recerca neandertal. "Ara no només podrem saber com vivien, sinó també qui eren i com eren", assegurava Rosell. "La dent de llet que hem trobat manté tota l'arrel; això vol dir que algú la hi va arrencar, o que el nen va morir a la cova", afegia. El més probable, segons Rosell, és que la hipòtesi bona sigui la segona, i que "en les properes campanyes trobem més restes d'aquest individu, ja que no té sentit que només n'hi hagi dos trossets. Creiem que el nen hi és sencer". En aquest sentit, l'investigador explicava a aquest diari que tenen prop de trenta d'ossos en quarantena, bàsicament fragments de crani, que podrien pertànyer al mateix cos.

Una troballa excepcional

Rosell considera que els descobriments situen el Toll i les Teixoneres "al mapa de la prehistòria mundial" i plantegen nous reptes i preguntes, "que esperem poder respondre els propers anys". Ahir, durant la roda de premsa, el nou director de l'IPHES, Robert Sala, va assegurar que per a ell era "un regal", i que s'havia assolit "l'objectiu màxim, però no l'únic". L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va afirmar que la troballa l'emocionava "moltíssim", ja que "descobrir una cosa tan petita que explica tantes coses ens obre grans oportunitats per saber d'on venim i per tal que el relat de Moià i del Moianès tingui gruix. S'ha demostrat científicament que 50.000 anys enrere ja hi havia gent que vivia aquí, i ara continuem tenint ganes de viure-hi". Guiteras, que va agrair la feina a tot l'equip de l'IPHES en nom del poble, es va comprometre a habilitar la cova de les Teixoneres, d'on han sortit les restes neandertals, perquè l'any que ve ja es pugui visitar -tal com passa amb la del Toll-, tot i que va reconèixer que encara no s'ha pressupostat. L'arqueòleg Eudald Carbonell, que va impulsar les excavacions fa 40 anys, també va assistir a l'acte per donar l'enhorabona als seus companys. "Si voleu que això arribi a bon port, us ho heu de creure. El científic ha de ser investigador social, però la societat ha de tenir criteri científic", va subratllar.

Altres restes

La 14a campanya d'excavacions també ha tret a la llum altres descobertes, que ahir van quedar en un segon pla. A més de les restes d'animals, sobretot d'óssos de les cavernes -que es troben a la cova del Toll, l'espai que més en concentra de tota la península ibèrica-, hi havia fragments d'eines de pedra de l'època neandertal. També destacava l'ullal d'un rinoceront llanut, una troballa que permet afirmar que el clima de fa 50.000 anys al Moianès era molt fred.

L'equip que ha treballat a les coves, i que encara ho farà fins al proper dimecres, està format per 25 investigadors, alguns vinguts de lluny. Entre els estrangers, un novaiorquès expert en paleoecologia que esta duent a terme la seva tesi doctoral, i que, després de passar per Atapuerca, assegurava ser "molt feliç" de formar part del projecte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema