En un terreny enmig de la muntanya, un grup de nens i nenes jugaven i corrien amb els seus gossos. Durant sis dies, van dormir en tendes de campanya juntament amb l'animal i van fer tota mena d'activitats relacionades amb el món caní.

El Dog Camp Júnior, promogut per l'Associació Catalana d'Excursionisme Caní, promou uns campaments per a infants i els seus gossos a Castellcir. Enguany és la tercera edició d'aquesta iniciativa, i hi han participat 31 nens. Pere López, el director dels campaments, comenta que el projecte és pioner a escala mundial, i espera que la idea s'estengui i sorgeixin noves propostes en altres indrets. Alguns nens expressen que han conegut millor la seva mascota, i destaquen de l'estada que cada dia han fet excursions i s'han banyat al riu. «Es tracta de reforçar la relació entre el nen i el gos», apunta López.

Un dels dies, els nens i els animals van aprendre a jugar al Disc Dog. Els infants havien de llançar el disc i els gossos havien d'agafar-lo. Es tracta d'un joc de compenetració. Ivan Escalada, monitor i practicant del Disc Dog, explica que aquest esport és un treball en equip entre el gos i l'humà. Però recalca que, si la persona només busca obtenir resultats per engrandir el seu ego, es perd el principal sentit del joc, que és gaudir amb el gos.

Pere López afirma que educar a través del joc és el millor, i que els adults han de saber jugar. De fet, els nens expliquen que, sovint, els gossos a casa es queden sols, «però aquí poden córrer i saltar amb tothom». Excursions a la muntanya, capbussades als rius i als llacs, jocs d'agilitat o inclús xerrades de veterinaris o educadors de conducta canina són algunes activitats que ofereix el Dog Camp Júnior.

Alguns gossos reposaven a la gespa mentre els nens els acariciaven. Se sentia el balanceig dels arbres i el moviment de l'aigua del riu. «Ens agradaria deixar el gos més lliure, però viure en una ciutat ho impedeix», diuen alguns nens. Lamenten que a l'estiu es prohibeixin els gossos en algunes platjes, però «hi ha persones que són irresponsables amb el seu gos i amb el mar», asseguren. «S'hauria de buscar l'incivisme humà i no el caní», apunta López. El director considera que s'hauria de fomentar el respecte cap als animals des de les escoles, «conscienciar sobre quina mascota podem tenir respecte a la nostra manera de viure i sobre com s'ha de cuidar i quines necessitats té cada raça canina».

L'ACEC, a través dels campaments per a infants i gossos, pretén que els nens coneguin com han d'educar el seu gos convivint amb diversos educadors canins. López sosté que el maltractament i l'abandonament animal només es poden resoldre des de l'educació, no des de les lleis.

Un nen retenia l'aigua ajuntant els palmells de les mans i el seu gos bevia. Li acaronava el pèl i somreia. L'animal estava cansat i es va ajeure a terra. El nen se li va estirar al costat mentre el gos s'adormia. No se'n va moure fins que es va despertar.

«El gos sempre està al teu costat quan el necessites, sap quan estàs trist, enfadat, content o inclús quan tens por», expliquen els nens. Comenten que venir als campaments els ha ajudat a saber reconèixer quan el seu gos està trist o bé content. «Per entendre el teu gos has de dedicar-li temps, acariciar-lo, jugar amb ell», recalquen. El Dog Camp Júnior aborda els problemes de conducta de l'animal i provoca que els infants se sentin responsables de les seves mascotes. La Lídia i la Pamela, les monitores dels campaments, afirmen que l'actitud dels menuts canvia quan estan amb el gos i quan no (algunes estones els lliguen). «Aquest grup ha estat molt pendent dels seus gossos i han après a conviure amb ells tot el dia enmig de la naturalesa», expliquen. «El trec a passejar, li dono el menjar i recullo els seus excrements», comenta una nena. Un altre nen explica que el seu gos li fa companyia quan els seus pares tenen feina.

Les monitores expressen que tenien por que no s'avinguessin, «però la veritat és que han estat un grup unit perquè tenien un vincle en comú: l'estima pel seu gos».