T
ot i que vivim en un període i en una societat en què aparentment dominen les prioritats materials sobre les inquietuds espirituals, la veritat és que es parla i s'escriu molt sobre Jesús, una figura que continua impressionant, fins i tot a persones que es defineixen com a agnòstiques o atees, pel seu missatge moral i el seu testimoni ètic. En un món en què es dediquen tantes energies a la consecució i a la gestió del poder, Jesús, que, contràriament al que succeeix amb altres referents religiosos, mai no va associar la seva trajectòria al govern o a les armes, manté intacta la seva capacitat de fascinar-nos i de commoure'ns. Alguns l'estudien i s'hi refereixen des d'una mirada freda que adopta una perspectiva que aspira a ser estrictament acadèmica i que defuig el delicat i personal espai de les creences, cercant d'aproximar-se al Jesús històric; d'altres, en una direcció diferent, ho fan des de l'entusiasme d'una fe que esquiva i menysté deliberadament el territori de la raó; d'altres, encara, ho fan, des de plantejaments agosarats i imaginatius, amb voluntat de transgressió, de provocació, de desmitificació, intentant jugar amb la curiositat natural de la gent. Vull destacar, però, en aquesta ocasió l'ambiciosa obra "Última notícia de Jesús el Natzarè. Holograma del Messies, ahir i avui", de l'escriptor i professor Lluís Busquets i Grabulosa. L'autor ens hi presenta "un íntim procés de desconstrucció i reconstrucció de Jesús". Es tracta d'una de les aportacions més substancials i honestes que s'han fet darrerament al coneixement de Jesús, dels primers tres-cents anys del cristianisme i de la vitalitat del seu llegat. Sense ser pròpiament un estudi erudit adreçat només a especialistes, aquest llibre ofereix una excel·lent visió de conjunt del context en què va néixer Jesús i del sentit i el paper que hi va tenir, de la transformació històrica de Jesús fins a adquirir des de la seva Galilea natal una dimensió universal que es manté vigent del tot. Ara bé, un aspecte clau d'aquest llibre és la confluència reeixida d'un esforç d'exigència intel·lectual amb una actitud compromesa, des de la fe, amb un cristianisme inconformista i profundament espiritual. Busquets se'ns mostra en aquesta obra crític respecte a l'Església. Hi denuncia amb coratge, per exemple, "la discriminació de gènere que practica, la tergiversació del missatge de Jesús, la manca de diàleg intern i extern, la temptació de convertir-se massa sovint en una multinacional del fanatisme, la por al canvi". Les reflexions de Busquets són, però, fetes sempre des de la consciència d'un home que se sent part de l'Església apostòlica que ens arriba dels deixebles de Jesús.
