La pau i la joia de viure

Aquests dies de constant bombardeig d’informacions sobre conflictes bèl·lics i polítics internacionals..., molt segur que a molts de nosaltres ens ha comportat un ofegament personal que no ens ha permès la recerca dels valors més profunds de la Pasqua.

Fa uns quants anys jo ja us vaig escriure, parafrasejant a Manel Lóbez: «Estava pensant si sabem viure prou bé la joia de la Pasqua», «Els qui saben viure la joia de la Pasqua, també la saben fer viure, perquè la veritable joia és expansiva»... La Pasqua és temps de celebració, temps on tots som cridats a mirar de cercar la Pau i la Joia de viure com a cristians.

Per això, l’Evangeli de Joan ens convida a mantenir-nos en l’amor de Crist, i alimentant-nos de la seva Paraula i Vida, per donar fruits abundants com a veritables deixebles.

Romandre unit al Senyor, no és tan sols una relació simplement afectiva i emocional, no se sosté simplement perquè diguem constantment al llarg del dia t’estimo Senyor, sinó que es consolida amb un ferm compromís amb la vida i el bé de l’altre. «Qui escolta i guarda la Paraula de Déu en el cor, i la medita, veu com se’ns obre el veritable coneixement d’ell i el seu missatge», i és a partir d’aquestes paraules que estem cridats a romandre en el seu amor. Una permanència pràctica i eficaç, crea i sosté una relació interpersonal, que regala consistència, enforteix el sí de la nostra autenticitat i solidesa, i fa possible l’estabilitat en alguna cosa. Ser estable no és estar quiet i sense modificar res. Ser estable és poder involucrar-nos, comprometre’ns i perseverar en allò amb què ens hem compromès.

Com diu la Mare Teresa de Calcuta: «La pau comença amb un somriure. No podem fer grans coses, però sí coses petites amb un gran amor. És probable que cadascú de nosaltres no tingui molt poder per fer grans coses, però podem crear o participar en projectes abastables on el compromís i la tasca d’ajudar els altres contribueixi a aconseguir un món millor».