Nova campanya als plans de Santa Caterina de Manresa per trobar més restes de la vil·la romana i museïtzar-ho

La recerca arqueològica als plans de Santa Caterina de Manresa viurà pròximament una tercera fase que ha de servir per trobar noves restes que ofereixin més informació de la vil·la romana que va acollir, de la qual es van trobar vestigis dels segles I i II dC en l’anterior campanya, esdevenint la primera evidència d’estructures reals d’època romana a Manresa. La nova fase, en un terreny a l’oest fora del recinte excavat, inclourà museïtzar el jaciment per tal que pugui ser visitat en condicions.

El mes passat es va adjudicar a CatArqueòlegs SL la propera campanya, que tindrà una durada estimada de quatre mesos i un import d’adjudicació (amb IVA) de 154.698,50 euros. Els treballs, que és previst que comencin en dues o tres setmanes, contemplen la retirada inicial de la capa vegetal superficial, treballs arqueològics mecànics o manuals, segons convingui en els diferents sectors del jaciment; la correcta gestió de les terres i dels materials arqueològics, treballs de restauració i, finalment, la museïtzació i adequació del jaciment per fer-lo visitable.

La durada estimada dels treballs és de vuit setmanes per a la recerca arqueològica, d’un màxim sis per a la consolidació i la restauració arqueològica i de dues més per a la museïtzació. 

Pel que fa a la darrera part, el projecte de CatArqueòlegs SL inclou el cobriment d’alguns dels espais o estructures documentades amb una malla antiherbes sobre la qual es disposarà un llit de grava menuda per preservar les cotes arqueològiques originals, ajudar a la consolidació dels murs perimetrals, i recuperar visualment els paviments originals de l’estança; la creació i implantació d’un circuit de visitants i de cartells informatius que posin en valor les restes documentades i el coneixement obtingut; el tancament perimetral amb tanques metàl·liques, tal com es delimita el jaciment actual, de 440 m²; i l’eventual realització de rases de drenatge per evitar l’entollament de les aigües, i que no es malmetin les estructures. L’objectiu és fer compatible la preservació del jaciment arqueològic i les restes documentades amb el fet que sigui visitable. 

Dos focus argumentals

Quant al contingut, contempla seguir dues línies argumentals: l’explicació de les restes romanes que puguin aparèixer durant la nova excavació arqueològica, i la del convent de Sant Cristòfol i la seva evolució en mas rural amb l’església de Santa Caterina, que confirmen les restes trobades en les anteriors campanyes.

La recerca arqueològica als plans de Santa Caterina, a uns 200 metres de la torre, restaurada i convertida enguany en un mirador privilegiat, van oferir, en una primera campanya, la troballa de restes de l’antic convent de Sant Cristòfol (s. XIII) i del posterior mas i església (s. XVI). Una segona campanya, amb la troballa de sitges i d’un mur, va confirmar que hi va haver una vil·la romana tipus la de Sant Amanç de Viladés (Rajadell), que era un mas de l’època on vivien (temporalment o no) el senyor i la seva família directa, els parents llunyans i els esclaus. La gènesi de la recerca va ser la troballa de fragments de ceràmica romana (s. II i III dC), el 2016, per part de l’historiador Jordi Piñero mentre feia un estudi del camí de Manresa a Igualada.

Subscriu-te per seguir llegint