La pluja no ha comparegut però un vent fred ha acompanyat els dos centenars i mig de manresans que aquest dissabte al matí han pujat fins al pla de la Torre Santa Caterina per sumar sis metres més a l’ascens a través de la nova i àmplia escala de caragol interior de l’edifici de pedra. Uns quants graons en espiral amb la promesa d’una àmplia vista de 360 graus de Manresa i el seu entorn des del mirador situat al capdamunt de la fortificació que, després de tenir diversos usos a partir de la construcció original del 1839, s’ha rehabilitat perquè la ciutadania la pugui gaudir, en una operació pagada amb fons europeus Next Generation que ha costat 246.233 euros. De moment, però, la torre no està oberta al públic.

«Valorem un espai que estava deixat, pintat, guixat i al qual no s’hi podia entrar», ha explicat l’alcalde Marc Aloy en la primera visita de la matinal que, com la resta, han conduït Josep Galobart, del Centre d’Estudis del Bages, amb una introducció històrica, i la tècnica municipal de patrimoni Mercè Argemí i l’aparellador de projectes de l’Ajuntament, David Jiménez.

Molts manresans recordaran la imatge de la torre plena d’antenes víctima de la seva òptima ubicació per a les telecomunicacions. Curiosament, el 1848, els responsables de l’edifici de dos pisos i terrat, creat per a protegit la ciutat en un XIX convuls per les guerres carlines, i que contenia un canó, van intentar afegir a aquest ús el de talaia de telegrafia òptica, però estava massa allunyat dels altres punts amb els quals havia d’establir contacte i aviat es va desestimar l’operació.

Les antenes que van proliferar a partir dels anys 70 van tensar l’estructura en excés i la van malmetre com els fongs, les plantes que creixien per tot arreu i la disgregació dels morters. Urgia una intervenció i el consistori va entomar el repte de retornar la torre a la ciutat amb una posada al dia que ha tingut la participació de les empreses Arqueòlegs.cat (projecte de restauració), Enginyeria Larix (projecte del mirador), Rècop Restauracions Arquitectòniques (execució de l’obra) i In Situ SCP (arqueologia).

L’estrella de la jornada ha estat l'oportunitat de poder passejar pel mirador ideat per l’artista Marc Sellarès, un terrat al qual s’hi accedeix per una escala en espiral que és «autoportant», tal com ha apuntat Argemí, és a dir, no està unida a la torre. Dalt, el cimbreig del sol reixat generava somriures nerviosos, però la tècnica tranquil·litzava uns i altres afirmant que «cada metre quadrat pot aguantar fins a 500 kg».

La torre ha obert portes avui per mostrar com ha quedat després de la rehabilitació i ho continuarà fent amb regularitat tot i que encara no s’ha fixat quin règim de visites tindrà. La intenció expressada pels representants municipals és que a la llarga s’hi pugui entrar lliurement i quedi tancada a les nits, un propòsit que s’inscriu en una reordenació de la zona que inclou el jaciment arqueològic situat mig quilòmetre al sud-oest.

Coronant el paisatge hi havia una senyera de 8x5 metres al capdamunt del màstil que el fort vent feia onejar amb encomiable vigor. Tant, però, que s'ha hagut de presentar un membre de la brigada municipal i canviar la bandera per una de menors dimensions a fi d’evitar mals majors al cim del turó.