«Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo»

El sondeig de Gesop per a El Periódico augura un creixement fins als 10-11 diputats. Amb quants es dona per satisfet?

El que assenyalen totes les enquestes és que el PP podria ser la força que més creixés en escons respecte a les anteriors eleccions. Aspirem a tenir una pujada important, tenint en compte que venim d’una situació molt complexa.

PP i Cs van intentar anar plegats a aquests comicis, però els taronges es van desmarcar i la demoscòpia no els atorga representació. Creu que és un error que es presentin i que fragmentin el vot?

Respecto la decisió i no tinc res més a dir-hi. Crec en la democràcia i, per tant, cadascú pren lliurement les seves decisions. Soc partidari de fórmules que aglutinin el vot constitucionalista.

El seu pronòstic electoral és semblant al de Vox. Seria un fracàs per al PP empatar o quedar per sota de Vox?

Tinc clar que els meus rivals són els separatistes. En aquestes eleccions no estic amb la calculadora ni amb el retrovisor posat, i més tenint en compte d’on venim.

El PP va obtenir els seus pitjors resultats el 2017 i 2021, quan hi havia una pulsió molt intensa pel procés i ara, amb l’amnistia, sembla que recuperen el pes que van tenir el 2015. Creu que la tensió a Catalunya els perjudica?

La tensió es va acabar quan l’Estat de Dret va funcionar i va frenar el cop, a través de l’aplicació de tots els instruments, tant jurídics com polítics. Aquí és quan es va pacificar la situació. L’amnistia ha tornat a ressuscitar [Carles] Puigdemont i pot obrir un escenari d’incertesa.

Si diu que va ressuscitar l’independentisme és perquè el donava per mort.

No. Mort mai no s’hi pot donar ningú, en política. Parlo de les últimes eleccions generals i l’ambient. ERC i Junts van quedar per darrere del PP, i a Puigdemont, tots els comentaristes el donaven pràcticament amortitzat. Amb l’amnistia, [Pedro] Sánchez torna a situar Puigdemont en l’escenari polític, donant-li un paper rellevant en aquestes eleccions.

Cs va enviar fa un mes un «compromís de lleialtat constitucional» perquè es comprometessin per escrit a no governar o formar part d’executius triats «amb el suport actiu o passiu del separatisme», i a «no signar en cap cas acords d’investidura o de legislatura». Ho ha signat?

Jo ja he jurat complir i fer complir la Constitució cada vegada que prenc possessió d’un càrrec. Per a mi aquest és el document essencial. Les estratègies electorals dels partits les respecto, les entenc, però no em sumaré a les estratègies dels meus adversaris.

Ha reiterat en diverses ocasions que no pactarà amb el PSC si no trenca els seus llaços amb l’independentisme a Catalunya i a la Moncloa, però Alberto Núñez Feijóo va oferir a Puigdemont un indult condicionat si es lliurava a la Justícia en la negociació per a la seva investidura com a president del Govern, que va resultar fallida. Com ho explica?

Això és fruit d’una rumorologia que vaig llegir en alguns mitjans , però mai he escoltat cap líder del meu partit plantejar-se un indult condicionat a ningú.

Alejo Vidal-Quadras, en un míting seu, va remarcar que és imprescindible que el PP català tingui una autonomia «sense interferències de la capital». Sent que existeixen aquestes interferències per part de Gènova?

La sintonia que hi ha ara mateix entre la direcció nacional i l’autonòmica és total. Estic convençut que anem en la mateixa direcció. Tenim clar el que cal fer a Catalunya i, per tant , no veig interferències de cap mena.

Si del seu partit depèn que sigui candidat Puigdemont o Salvador Illa, deixaria que ho fos l’ expresident?

El que he sentit de manera rotunda és a Illa menyspreant el PP i assegurant que mai arribarà a cap mena d’acord amb el partit. Ha estat Illa qui ha decidit descartar el PP en qualsevol fórmula de futur. A nosaltres només ens trobaran per defensar la Constitució, portar al separatisme a l’oposició i garantir que es trenqui i s’acabi amb el procés. A partir d’aquí , és Illa qui ha assenyalat públicament que prefereix a Puigdemont abans que al PP.

El PP va marcar un escenari molt complicat. Vostè mateix va dir que era «molt poc probable» que pogués pactar amb els socialistes.

Però qui ha tancat la porta és Illa, no jo.

Amb la continuïtat de Sánchez al Govern central, veiem que creix el vot al PSC. A què ho atribueix?

Si fes cas a les enquestes, no estaria assegut aquí fa temps. Cal esperar el que voti la ciutadania i potser alguns s’emporten alguna sorpresa.

Li sembla bé que s’hagi acordat el traspàs de Rodalies?

Caldrà veure el rendiment i el resultat. Si realment millora el servei, no tinc cap inconvenient que en el marc de la llei i complint-la estrictament, es puguin traspassar competències.

Com s’ha d’ampliar l’aeroport del Prat?

Cal convertir-ho en un dels aeroports de referència del món. No soc enginyer, però l’única cosa que dic és que mentre les grans capitals del món amplien els seus aeroports i inverteixen en ells, aquí tenim una discussió absurda que ho paralitza tot.

Creu que és el moment de relaxar les mesures per sequera, com ha fet el Govern?

Encara que hagi plogut uns dies, el problema estructural segueix. Si tornem a tenir un parell o tres de mesos sense ploure, tornarem una altra vegada amb les urgències, perquè no s’han escomès les reformes i les infraestructures necessàries per poder resoldre la qüestió. És una greu irresponsabilitat tenir un Govern que posa en perill el subministrament d’aigua en qualsevol lloc de la geografia catalana.

Feijóo, en una entrevista amb aquest diari, va dir que «sí» a revisar el finançament. Ho comparteix?

Sí. Hem de ser capaços de millorar el finançament de Catalunya, de superar el vigent sistema que van aprovar ERC i el PSC i que ells mateixos reconeixen que ha estat un autèntic fracàs. Cal dialogar, buscar aliances amb altres comunitats autònomes que tenen el mateix problema i arribar a acords. Imposant o posant damunt de la taula proposades de màxims no s’avança.

Quina diferència hi ha entre un canvi en el finançament i la revisió?

Es tracta de buscar un nou sistema de finançament que garanteixi més recursos per a Catalunya. Ha de ser legal, compartit i pactat entre tots. És l’única cosa que funciona.