El càncer de pàncrees és el tumor més difícil contra el que lluitar. Els seus índexs de mortalitat s'eleven al 95 per cent. En les últimes dècades, la investigació i els avenços mèdics i científics han augmentat els índexs de supervivència de forma nítida, però en el cas del càncer de pàncrees les dades estan moltíssim més estancades.

Al voltant d'unes 6.300 persones són diagnosticades de càncer de pàncrees cada any a Espanya, una malaltia amb molt mal pronòstic i que suposa, segons van expressar el novembre passat diversos experts amb motiu del Dia Mundial, "el gran tema pendent" en el món de l'oncologia.

"El càncer de pàncrees suposa una emergència sanitària", va dir llavors i ha subratllat al febrer en presentar la ACANPAN el doctor Alfredo Carrato, cap del servei d'oncologia mèdica de l'hospital madrileny Ramón i Cajal.

"Estem en el càncer de pàncrees com estàvem fa 15 anys amb el càncer de còlon", va assenyalar Carrato, qui també ha destacat que "malgrat la seva alta mortalitat, no hi ha consciència política ni social, ni inversions per investigar com abordar eficaçment aquest problema sanitari de primer ordre".

Els pacients d'aquest càncer amb prou feines sobreviuen un any i des que tenen lloc els primers símptomes fins al seu diagnòstic transcorre una mitjana de nou mesos, el que retarda el tractament; a més, un 25 per cent dels pacients està sense diagnosticar, especialment aquells amb edats més avançades.

Els símptomes inicials d'aquest tipus de càncer són inespecífics i el 85 per cent dels pacients tenen metàstasi en el moment del diagnòstic.

El pàncrees se situa darrere de l'estómac i la seva funció és produir enzims que ajuden a la digestió de greixos, carbohidrats i proteïnes; la seva localització tan complicada el fa inabastable en una revisió de rutina, un altre dels factors que fan més complexa la seva detecció precoç.

Un altre element que s'interposa entre la malaltia i un diagnòstic precoç és que encara no s'han trobat les causes concretes per les que pot sorgir; entre la informació que es té, molt general, és que sol presentar-se entre els 60 i 80 anys i que la seva incidència és pràcticament igual en homes que en dones.

Alguns factors de risc que apunten els especialistes són: antecedents familiars de caràcter pancreàtic; haver patit pancreatitis, diabetis o obesitat; o síndromes genètics com el de Lynch. El consum d'alcohol i tabac també es relaciona amb aquest tipus de càncer.