Fins a una infecció vírica per setmana. Així de contundents són algunes dades relatives a l'augment de malalties en els nens quan van a la guarderia. Això fa que la majoria de pares esperin amb temor l'inici del curs escolar després d'un període de vacances en què, potser ajudats per un major temps d'oci i les bones temperatures, els més petits de la casa no es posen tant malalts.
La majoria de malalties són comuns i apareixen i desapareixen per si mateixes, amb poc risc de complicacions si es detecten a temps. L'únic problema quan es tracta d'un virus és que, com que estan al costat d'altres nens, és més fàcil la seva transmissió.
En aquestes línies, fem un repàs de les infeccions i malalties de guarderia més freqüents, analitzant els símptomes i oferint unes pautes per combatre-les i calmar les preocupacions dels pares, sobretot els més primerencs.
Tot i que cada nen té un sistema immunològic diferent i en cada entorn poden aparèixer diferents tipus de virus, l'important és que els pares sàpiguen veure que el seu fill està començant a incubar-lo i acudir als professionals mèdics quan observin els primers símptomes.
"Els pares no poden reconèixer totes les simptomatologies del quadre víric, el que sí que poden fer és romandre alerta a qualsevol canvi en l'estat anímic normal habitual del nen, així com a qualsevol tipus d'èczema o brot cutani inusual i a les seves manifestacions de dolor o coïssor continuats, prestant especial atenció si es donen, a més, acompanyats de febre", ha reconegut Jorge Martínez Pérez, Responsable de l'àrea de Pediatria a Madrid MIP Salut.
1. Catarro i faringitis aguda
Són les dues infeccions de vies respiratòries superiors més freqüents. Els símptomes del refredat comú són febre, mocs i congestió nasal, de caràcter lleu, encara que s'accentua la sensació de dificultat respiratòria en els més petits. Pot disminuir la gana i poden aparèixer vòmits i, en el cas de la faringitis, mal de coll i tos associada a secrecions.
No tenen cap tractament específic i desapareixen després d'alguns dies. Es poden utilitzar antitèrmics per controlar la febre i reduir el malestar general. No obstant això, no sempre es recomana l'ús de mucolítics o expectorants, ja que no estan exempts d'efectes secundaris, sent el metge qui valorarà la seva conveniència en cada cas. Així mateix, no es recomanen els antitussígens, ja que la tos és un mecanisme de defensa del cos necessari per netejar de secrecions la via respiratòria.
2. Infeccions d'oïda
L'otitis és una inflamació de l'orella mitjana, habitualment derivada d'una infecció respiratòria previa, per acumulació de secrecions mucoses. Els nens són més vulnerables a aquesta infecció per les característiques particulars de les seves trompes d'Eustaqui, més curtes, horitzontals i amples. A més dels mocs en les fosses nasals, els sorolls de gola que aquests provoquen i la tos, l'otitis pot presentar, associat o no a febre, un mal d'orelles que habitualment és més intens quan el nen està tombat.
En molts casos aquesta infecció es cura en 2-3 dies amb un tractament de gotes òtiques amb antiinflamatoris, que ajudaran a baixar la inflamació del timpà i els teixits circumdants perquè el moc pugui sortir. Si ho considera el pediatre, en determinats casos pot receptar tractament antibiòtic.
3. Conjuntivitis
Inflamació de la conjuntiva, la membrana que envolta l'ull per la zona esclara (part blanca de l'ull) i la parpella per dins. És una infecció freqüent en edats primerenques que es produeix per irritació, ja sigui per al·lèrgia o per infecció. La irritació produeix vermellor i l'ull augmenta la producció de llàgrima com a mecanisme de neteja. Quan les llàgrimes es sobreinfecten apareixen les lleganyes, cosa que agreuja la sensació de "sorra", i un dolor lleu, que sol notar-se com si fos picor.
El seu tractament requereix generalment menys d'una setmana d'antibiòtic en col·liri, fins que el nen es desperta almenys dos dies consecutius sense secrecions i amb els ulls normals.
4. Herpangina i malaltia 'mà-boca-peu'
És una infecció molt comú en edats primerenques caracteritzada per l'aparició de puntets vermells a la part posterior de la boca, que es converteixen posteriorment en petites llagues o nafres que poden ser doloroses. La malaltia mà-peu-boca també causa els mateixos símptomes a les mans i als peus. Els punts poden aparèixer també a la zona del bolquer. Les dues malalties estan causades pel mateix virus i poden provocar febre, mal de coll i malestar general durant alguns dies abans de l'aparició dels punts a la boca.
No hi ha un tractament contra aquest virus, que es propaga per contacte o respiració. Els punts i nafres desapareixen per si sols després de 10 dies. Tenen un període d'incubació de 3 a 6 dies durant el qual un nen pot encomanar el virus a un altre fins i tot sense mostrar els primers símptomes. Es poden administrar antitèrmics per alleujar la febre i el dolor. És bàsica una bona higiene per evitar la propagació, així com mantenir el nen ben hidratat.
5. Gastroenteritis
És bastant freqüent entre els nens de guarderia i de primària, si bé la més habitual és la provocada pel rotavirus, contra el qual ja es existeix vacunació. Es manifesta amb símptomes de diarrea, vòmits, febre i dolor abdominal, i amb la presència de sang i moc en molts casos. Resulta fàcil la seva transmissió per via fecal-oral durant els canvis de bolquer o quan els nens es netegen, per això cal extremar les mesures d'higiene, ja que si es toquen altres estris es produirà el contagi per via digestiva.
El tractament passa per una bona hidratació i una dieta astringent (el nen no ha de deixar de menjar), sent recomanable l'ús d'antibiòtic només en el cas que els simptomes no millorin. Els probiòtics són un aliat molt eficaç en aquests casos per augmentar la flora bacteriana bona per al nen i disminuir els gèrmens més patògens.
6. Roseola o 'la sisena malaltia'
A la malaltia de la Roseola o exantema sobtat, també s'anomena 'la sisena malaltia' perquè es va descobrir després de les cinc malalties exantemàtiques més conegudes: el xarampió, l'escarlatina, la rubèola, la varicel·la i la megaloeritema. La simptomatologia comença amb febre molt alta (pot arribar als 40,5 graus) uns dies abans que aparegui una erupció cutània que comença al tronc i s'estén per les extremitats.
L'erupció, de petits puntets rosats que no piquen, durarà entre 3 i 7 dies, durant els quals la febre va disminuint d'intensitat. El nen pot, a més, tenir bastant mucositat nasal, mal de coll i enrogiment d'ulls. No existeix tractament específic i la malaltia finalitza, en general, per si sola sense complicacions. La febre, encara que és alta, respon bé als antitèrmics.
