El Solsonès integrarà una xarxa internacional d'estacions que mesurarà l'impacte del canvi climàtic sobre ecosistemes de muntanya. La primera estació ja està en funcionament i s'ha instal·lat al pla de Riard, a Lladurs. En queden dues més per completar el territori català, a Busa i a Castellar de n'Hug, i seran connectades a un mòdul pirinenc, format també per Andorra i França.
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha estat un dels impulsors d'aquest projecte, anomenat Fluxpyr i que va començar l'any passat. Gouriveau Fabrice, gestor de la iniciativa, explica que un dels objectius de la proposta transfronterera és dinamitzar el territori, així com també millorar la relació amb els actors, a la vegada que permet un estudi integral dels Pirineus que permetrà compartir dades. El resultat d'això serà una millora de la resolució espacial en la recollida de dades.
La primera torre, al pla de Riard, a 1.000 metres d'altura, ja està en funcionament, encara que de moment la recollida de dades es du a terme de manera manual, segons Fabrice. A llarg termini, però, quan les tres torres (la de Busa, a 1.300 metres, i la de Castellar de n'Hug, a 2.000) es posin en marxa, s'instal·larà un radioenllaç per facilitar l'anàlisi regular. Les tres plantes micrometeorològiques permetran determinar l'impacte del canvi climàtic a partir de la mesura de fluxos d'aigua, carboni o energia, i saber el canvi de l'ús del sòl en ecosistemes de muntanya. A més a més, possibilitaran "l'intercanvi de coneixement, experiències i dades", puntualitza Fabrice. L'estructura, única als Pirineus, també permetrà l'elaboració de models climàtics molt més precisos i útils que fins ara, com també posarà les bases d'un clúster bioclimàtic entre Tolosa i Barcelona.
L'aplicació d'aquesta tecnologia serà en les activitats agrícoles i ramaderes. Així es podran calcular balanços d'emissions i emmagatzematge de carboni per tal d'identificar si els camps agrícoles són fonts o pous de carboni i posteriorment estudiar la productivitat de l'ecosistema. Una altra aplicacions que se'n desprèn, comenta Fabrice, és l'elaboració de fotos aèries i satel·litàries que s'estudiaran i interpretaran. En aquest sentit, destaca la possibilitat d'estudiar la dinàmica del mantell de neu, per conèixer "com i on s'acumula" la neu i "com varia amb els anys". També es podrà conèixer el contingut d'aigua del sòl per mitjà d'uns sensors enterrats al peu de l'estació que mesuren la temperatura i el contingut d'humitat del terra. La torre de Lladurs s'inaugurarà el dia 26 d'agost vinent. Les dues torres que queden, explica Fabrice, s'hauran instal·lat a "final d'aquest any", en funció de les condicions meteorològiques i dels recursos.
Projecte a tres bandes
Aquest projecte agrupa actors de tres estats diferents, Espanya, Andorra i França. Ha estat cofinançat per la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i el Consell Regional Midi-Pyrenees amb un pressupost per a tot el projecte de 2.200.000 euros. També hi han participat una sèrie de col·laboradors francesos. La majoria de participants, a més a més, van integrar el projecte europeu més rellevant en l'àmbit de l'estudi del canvi climàtic, anomenat CarboEurope. A més a més, té el suport institucional de la Generalitat de Catalunya per mitjà de l'Oficina de Canvi Climàtic del departament de Medi Ambient i Habitatge.
