Les darreres setmanes del mes d'agost augmenta la demanda d'espardenyes de set vetes a Solsona per la proximitat de la festa major. Enguany, coincidint amb la 363a edició, que se celebrarà entre el 7 i l'11 de setembre. Maria Carme Grifell Caelles, de l'espardenyeria Cal 65, explica que aquest tipus de calçat s'ha utilitzat històricament com a part del folklore català. A Solsona, tant els ballets com els representants del pubillatge, els geganters i els trabucaires en necessiten.

També s'ha utilitzat tradicionalment en els grups sardanistes, continua explicant Grifell, que afegeix que «els dies abans de caramelles, de cara a les festes de Pasqua, hi ha l'altre augment exponencial de demanda d'espardenyes de l'any». Els taverners i els pagesos solien utilitzar les de tres vetes, però el que més ha sorprès la mestressa de Cal 65 ha estat descobrir que els raiers utilitzen espardenyes, perquè «si baixen pel riu i es mullen, se'ls han de desfer».

Abans les soles eren d'espart, últimament són de cànem i jute. «Es tracta de fibres que donen un resultat més fi, però igualment, si es mullen, malament rai!», declara l'espardenyera solsonina. Cal 65 fa més de cent anys que ven espardenyes. Joan Caelles Sanmiquel, avi de Maria Carme Grifell Caelles, va crear Cal 65, «no sabem quants anys fa, perquè els papers es van perdre amb la guer-ra. Als inicis, tot el que hi havia a la botiga valia 65 cèntims». Grifell continua explicant que el seu avi havia de combinar dues feines per guanyar-se el pa, «feia de barber i espardenyer, feia la sola, l'embastava, la cosia...».

La seva néta, actual responsable del negoci, afegeix que la seva mare, Mercè Caelles Solà, filla del Joan, va ser la que la va precedir, en una botiga que ha passat per tres generacions diferents però que ha conservat l'estil inicial. «D'espardenyes, aquí sempre n'hem fet, de tres, de cinc i de set vetes. I dels colors típics, el negre i el vermell. Ara hi ha molts més colors: blau marí, gris, marró...», puntualitza l'espardenyera. I, pel que fa al procés, «l'avi començava fent la trena d'espart, que es treballava al banc espardenyer per donar-li la forma de la sola. Llavors, amb el claurador, se li posava la talonera i la puntera, s'envetava, es cosia, i apa», finalitza Maria Carme Grifell, que aquest any ha rebut l'encàrrec de l'Ajuntament solsoní del calçat típic per a diverses activitats de la festa major.