http://www.umanresa.cat/

«La més gran mentida»

La professora del Grau en Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials del campus Manresa de la UVic-UCC parla de les tradicions nadalenques

14.01.2017 | 09:32
Anna Carballo

Sóc mare d´un nen de 2 anys, l´Oriol, i tinc certs problemes amb algunes tradicions nadalenques que ara ens empaiten com el Tió, el pare Noël o el Reis Mags, i és que no m´entusiasma gens la idea d´enganyar deliberadament i intencionadament al meu fill.

Aquest 25 de desembre passat vam picar el Tió a casa dels meus pares després de dinar, com és tradició cada any, per a què ens cagués un detallet per cadascú, els torrons i les neules. Al meu fill Oriol li va cagar un conte del Tió que li ha encantat (aprofito des d´aquí per donar les gràcies als meus pares) i un cop a casa, quan li vaig preguntar a l´Oriol qui li havia regalat aquell conte, ell ho va tenir molt clar: "L´avi Pafel" (l´avi Rafel).

No vaig saber què respondre. Sembla prou evident per a ell que aquell conte li han regalat els avis, és obvi, no?€ ara m´he d´esforçar jo a fer-li creure que en realitat li ha cagat el Tió, un tronc inanimat a qui han alimentat fingidament durant uns dies per a què cagui joguines i torrons quan li cantem i li piquem amb un bastó el dia de Nadal? M´he d´esforçar a fer-li creure una mentida quan ell pot estar molt agraït als avis pel conte que li han regalat i així fer-los-ho saber?

A part de mare també sóc formadora de mestres a la Universitat i sovint els plantejo el tema a les meves alumnes per veure quins arguments pedagògics elaboren al respecte. Quasi sempre genero un rebuig immediat, i reconec que ja m´agrada, trobo molt estimulant dins el camp educatiu la provocació, i sé perfectament que aquestes idees són totalment impopulars, la màgia del Nadal sembla una tradició intocable, sagrada, tothom l'ha viscuda i no costa gens etiquetar-me de mala mare quan expresso els meus dubtes al respecte. Com pretens prendre-li aquesta il€lusió al teu fill?

Sí, semblo la més dolenta de la pel€lícula, però un moment. No és ben cert que tot el que fem educa? I que eduquen més els nostres actes que les nostres paraules? Com podem pretendre doncs ensenyar als nostres nens i nenes que no s´ha d´enganyar ni mentir quan els fem viure una mentida mundialment orquestrada (família, escola, mitjans audiovisuals...) durant 8 o 9 anys? Ens agrada als adults que ens enganyin? No ho considerem una falta de respecte? Per què, doncs, no és cap falta de respecte quan es tracta dels nostres fills i filles, allò que més ens estimem en aquest món? No sembla contradictori? Per a mi ho és.

Ara s´apropa el dia de Reis i ja tremolo... I no ho dic per la cavalcada, la trobo genial i penso que la podem viure amb la mateixa emoció i il€lusió sense mentides ni enganys només per l´espectacle visual que suscita, com una obra de teatre, com una pel€lícula de Pixar o com un espectacle de circ. El que em fa tremolar de debò és l´allau de regals no demanats ni desitjats que li esperen al meu fill només perquè als adults ens fa feliços regalar coses als infants... Però això ja és una altra batalla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema