"Hi són, encara que no les veiem". És la intensitat. És un home, una butaca i un ram de flors. I Moon River amb la veu de Carla Bruni. La resta ho cobreix la foscor, perquè la resta és el dol i el dol és allò negre. En escena, lhome que acaba de perdre la mare sasseu sota la llum fixa dun far per compartir amb el públic lamor que durant cinquanta anys ha unit mare i fill. Lorfandat, labsència, la complicitat, lenyorança...
UN RELAT COMMOVEDOR PER HOMENATJAR LES MARES, SOBRETOT, LES QUE JA NO HI SÓN
Entre poemes, que són petits retalls de llum sobre el que som tots quan la mort sens emporta la nostra mare, lhome explica episodis commovedors de quan eren dos com si junts, el públic i ell, passessin les pàgines de làlbum familiar en què hi cap tot el que emociona i tota la veritat.
Un homenatge, no només a les mares, que ja són memòria, sinó als fills i filles que les viuen, les enyoren i les senten a prop, encara que no en tinguin.
