Llenya i sarments per donar temperatura al vell forn, que ha reposat durant un parell de centúries. Hores d'escalfament perquè al seu interior el termòmetre superi els 950 ºC i gairebé un dia de cocció de les peces d'argila que s'hi hauran col·locat, olles i càntirs. El vell forn del Mas Oller, a Manresa, tornarà a tenir activitat aquest proper diu-menge després d'haver estat aturat fa més de 100 anys. El celler que avui fa viure la finca celebra els deu anys de la seva marca. El seu propietari, Frank Margenat, ha volgut recuperar l'activitat ceràmica del forn coincidint amb l'aniversari de les primeres ampolles de vi i en el marc d'una festa popular en la que espera reunir entre 400 i 500 persones. A l'Oller del Mas, diumenge, s'hi trobaran tot de persones que tenen en el seu arbre genealògic el cognom Oller, o alguna de les seves varietats.

Oller podria ser un cognom ben arrelat a Manresa. De fet, és en aquesta zona on encara avui hi ha la més alta prevalença del cognom, segons assegura el mateix Margenat. L'existència històrica dels Oller, a Manresa, està lligada a la finca Mas Oller. I el nom sembla que hauria d'estar vinculat a un ofici, el de fer olles, segons descriu l'historiador Francesc Serra en el llibre sobre la història de la família que també s'ha fet coincidint amb l'aniversari dels vins.

Que a la finca dels Oller s'hi havien fet olles sembla una evidència per les citacions toponímiques que han arribat (terra d'ollers se cita en el document més antic que es conserva, del 1020). El que no queda clar és on es feien aquestes olles. Dels antics forns no se n'han trobat vestigis fins ara, en canvi, el que sí que s'ha conservat, i en molt bon estat, és un antic forn de fer ceràmica, de coure, segurament, rajols, que es farien servir per a les construccions de la zona. Es tracta d'una construcció que, possiblement, dataria del segle XVIII o XIX, segons ha explicat el mestre terrisser gironí Josep Matés.

Es tracta d'una construcció singular, de base piramidal, situada en una zona planera i, per tant, alçada amb parets ben gruixudes i resistents perquè pogués superar les altes temperatures del seu interior. Matés defensa que els forns de fer olles tenen una doble càmera, i aquest no té ni sembla que n'hi hagi tingut mai. La possibilitat que sigui un forn de fer rajols és la més probable, segons Matés.

Però diumenge s'hi couran olles. "Serà com una prova. Hem adaptat l'interior i ens sembla que les podrem coure de forma correcta, sense que ens proposem fer una cuita excel·lent", apunta Matés. Aquest terrissaire, expert en coure la ceràmica al forn, és també un dels que ha impulsat la recuperació d'un bell forn oller de Forallac, que posen en marxa cada dos anys per "donar valor a un patrimoni arquitectònic que ha arribat fins als nostres dies", apunta.

Matés també comparteix la idea que en temps pretèrits en aquestes terres s'hi poguessin fer peces de ceràmica i hi afegeix un argument: la vinya sol plantar-se sobre terres argiloses que són usades per a la terrissa. "És una activitat molt coherent" amb el territori. Aquesta activitat podria tenir un caràcter comercial, perquè les dimensions del fons del mas Oller li permetria abastar molt més que la seva finca, tot i que en aquests moments no s'han trobat fonts documentals que ho avalin.

El mestre terrissaire ja serà dissabte a l'Oller del Mas per començar a fer foc amb fusta i sarments de vinya. Aquests forns s'abastien de llenya petita de sotabosc i del que hi havia a les pròpies finques, segons Matés. La terrissa que en sortirà serà per a ús del mateix celler.

Matés, un amant del forn de llenya, voldria arribar a coure bé les peces perquè puguin ser utilitzades. Tindran un color menys vermellós, menys brillants que la majoria de les que es comercialitzen, i que estan cuites en forns elèctrics o de gas, perquè l'argila agafarà un color més torrat, més crema, producte del gas metà. Però el forn de l'Oller del Mas tornarà a coure argila.