Salvador Serra camina. Li agrada caminar i fer rutes en solitari. Té 69 anys i és igualadí. Però en la seva última aventura ha relligat dos elements: a aquesta voluntat de gastar sola hi ha sumat la solidaritat. La seva última caminada el porta d'Igualada a Igualada, resseguint tot el perímetre de l'Estat espanyol per una causa: recaptar diners per a Càritas, perquè des d'aquesta entitat es pugui fer front a les despeses generades per l'assistència als que no tenen recursos per portar un plat a taula.

Serra, que ara camina per terres d'Extremadura, està pràcticament a l'equador de la seva aventura. Fa més de dos mesos (l'1 d'octubre) que va sortir de la capital de l'Anoia i acumula a l'entorn de 2.000 quilòmetres recorreguts i n'hi falten 2.500 més.

Cada dia, entre 25 i 35 quilòmetres el van fent passar d'una població a una altra i en totes hi deixa el missatge: ajudeu Càritas. No el mou res més. No vol, tampoc, que en el seu caminar solidari s'hi bar-regi la política. «Si algú em demana, el primer que els dic és que sóc apolític», afirma. Aquell 1 d'octubre en què ell va deixar igualada per posar-se a caminar, Catalunya va posar les urnes que l'Estat volia evitar. El final del procés l'ha viscut a quilòmetres de casa seva.

Des que es va jubilar es va posar a col·laborar amb el grup de Càritas d'Igualada. Allà ha vist la gravetat de la crisi econòmica expressada en les butxaques buides de moltes famílies. A part de col·laborar amb el grup, Serra ha vist la necessitat de fer alguna cosa més per al col·lectiu, i aquesta és la voluntat de la caminada. Voldria recollir cap a 10.000 euros, amb les aportacions que faci la gent que el veu passar per pobles i per carreteres.

Circula per les diferents províncies lluint una samarreta de Càritas i, quan l'aturen, explica que està fent un camí solidari i dóna una targeta on figura un número de compte per poder fer les aportacions per a la finalitat esmentada d'ajudar els que menys tenen a través d'aquesta organització solidària de patró catòlic. Dels problemes que ha vist en aquests anys de col·laboració directa amb Càritas, el que més li dol és «que hi ha moltes situacions que són cròniques».

No agafa diners directament. «Vull que tothom vegi que no hi ha cap possibilitat d'engany», afirma. «Jo camino perquè vull, m'ho pago tot de la meva butxaca, i miro de recollir diners per a Càritas», i així ho explico als que m'ho demanen, indica. Demana que les aportacions es facin directament al compte de Càritas Anoia- Segarra i poden ser ben minses, a partir de 5 euros. No ha trobat, potser, la solidaritat que pensava tenir, però sí que «totes les portes obertes». Confia que per aconseguir engreixar la recaptació facin un gest solidari els més de 400 seguidors que té a Facebook

La caminada no ha sorgit com un bolet. Al contrari, Serra acumula molts quilòmetres a les cames. Ha fet moltes caminades llargues (16 cops el camí de Sant Jaume per diferents rutes), però entre les que més, les que el van portar de Roma a Santiago (2012) i de Berlín a Santiago (2015).

De fet, aquesta ruta no la farà tota de cop, sinó que tindrà una aturada nadalenca, per passar les festes amb els seus. Aviat serà a Igualada i després de Reis reprendrà el camí.

Com diu, «he de fer canvi de rodes», els Reis li han de portar unes sabates noves per acabar la ruta i veure la família, l'energia per aixecar-se cada matí amb el nou repte de fer més de 35 quilòmetres enfundat a la samarreta de la solidaritat per a Càritas. Serra escriu el seu camí cada dia en un blog: http://caminosolidarioconcaritas. blogspot.com.es.