L'Ajuntament del Bruc va explícit en el darrer ple municipal el rebuig al projecte de reforma i ampliació de l'autovia A2 entre Igualada i Martorell, previst pel ministeri de Foment. Aquest rebuig es va palesar en l'aprovació, per unanimitat, de dues mocions que van en aquesta línia. L'una, redactada conjuntament amb els ajuntaments de Castellolí, Collbató, Abrera, Esparreguera i Olesa de Montserrat, i que ja ha estat aprovada també pels plens d'aquests municipis.
Amb l'aprovació d'aquesta moció l'Ajuntament del Bruc es referma en la voluntat de fer front comú amb les altres poblacions del territori, i de demanar plegats la constitució d'una taula de treball a tres bandes: municipis, Generalitat i Estat.
La segona moció va ser presentada al ple per les plataformes ciutadanes Salvem el Bruc, Agrupació de Defensa de la Natura i l'associació de joves l'Esquerda i també tenia el vistiplau de la CUP del Bruc.
Aquesta segona moció també va rebre el suport unànime de tots els regidors del ple municipal, de manera que es va reforçar el posicionament contrari al projecte. El ministeri preveu una ampliació de l'A-2 en un tram de 35 quilòmetres des de Martorell fins a Igualada, que en alguns punts es passarà de dos carrils per sentit a tres, i que n'afegeix dos més per a les entrades i les sortides de l'autovia. La previsió del ministeri és iniciar les obres el 2020 i que estiguin enllestides entre el 2023 i el 2025.
En la moció redactada conjuntament pels diferents ajuntaments s'argumenta que el projecte d'ampliació de l'A-2 detalla el traçat futur i la nova amplada de la calçada, així com la reforma de les entrades i sortides de l'autovia «sense tenir present les afectacions al medi natural o les afectacions urbanes en barris consolidats al seu pas, i arriba a considerar l'enderroc d'edificis existents. Fins i tot, es detalla un aparcament de fins a 350 camions en sòl no urbà a utilitzar únicament en casos de nevades extremes». Diuen que «un projecte d'aquesta envergadura requereix una diagnosi prèvia de l'ús actual de la infraestructura i de l'ús futur a 30 anys vista, tenint present no únicament aquesta via de comunicació sinó el conjunt d'infraestructures del territori, independentment de la seva titularitat».
Així, denuncien «la manca de sinergies i treball conjunt entre els municipis, que són qui millor coneixen el territori i els seus reptes. Prèviament a cap projecte de reforma, cal establir una coordinació entre les tres administracions per compartir una diagnosi de necessitats d'infraestructures que sigui viable, que tingui present la sensibilitat ambiental i eviti l'afectació urbana a barris, que no oblidi les necessitats vinculades al transport públic ni la necessària connectivitat entre municipis».
