La història de la vídua del doctor Chalco: «Et quedes aquí, i aquí lluites»

En una entrevista amb Efe, Carmen rememora la duresa i incertesa d'aquells més de 3 mesos, 110 dies exactament, en què el seu marit va estar debatent-se entre la vida i la mort a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge i que malauradament van acabar amb la mort del doctor Chalco el dia 8 juliol, fet que va deixar en un llimbs legal i econòmic a la seva família.

Carmen i els seus quatre fills havien arribat a Espanya al desembre per visitar al pare, que portava un any treballant a l'Hospital de Martorell (Baix LLobregat), i amb la intenció de tornar a l'Argentina i sol·licitar el reagrupament familiar. Però va esclatar la pandèmia i es van truncar tots els plans.

Llavors va començar la lluita de Carme i de tota la família. A l'ingrés del doctor Chalco el va seguir el de la mare, que va estar 14 dies a l'hospital i que va deixar els seus tres fills menors d'edat -un de 2 anys, una de 3 i un altre de 16- a càrrec de la germana gran, de 19.

"El meu pànic era que la meva filla gran es contagiés i que el de 16 es quedés a càrrec dels dos nadons. Qui havia de tenir cura dels meus fills, si no tinc ningú en aquest país?", relata la mare, recordant que va ser impossible aconseguir la repatriació dels més petits perquè estiguessin amb els seus familiars a l'Argentina.

Sense ingressos i sense el permís de residència, la vídua va moure cel i terra per aconseguir sortir del fosc túnel en què es trobava: "Vaig començar a esbrinar quines opcions tenia de regularitzar la meva situació. No en tenia moltes".

Tot i això, Carmen va anar a parar al Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO, on li van dir que era possible regularitzar la situació de la família i "es van posar mans a l'obra".

"Durant els tres mesos d'ingrés del meu marit em vaig dedicar a demanar papers, alguns van ser més accessibles, d'altres, no. Calia anar i lluitar pels drets dels meus fills", assenyala.

Gràcies a la seva perseverança, el suport del CITE i de companys del doctor Chalco, i la col·laboració de l'Oficina d'Estrangeria de la Delegació del Govern a Barcelona, Carme i els seus fills van aconseguir el permís de residència en un temps rècord: la sol·licitud de regularització per circumstàncies excepcionals es va registrar el passat 23 de juliol i va ser resolta favorablement en data 19 d'agost de 2020.

Malgrat això, la batalla de Carmen no va acabar aquí. La mútua de l'Hospital de Martorell havia catalogat la baixa com a malaltia comuna, el que impedia que la seva dona i els seus fills poguessin obtenir les prestacions de viduïtat i d'orfandat, respectivament.

De nou, el CITE i el sindicat Metges de Catalunya van acompanyar a la vídua i van aconseguir el reconeixement com a accident laboral, ja que el doctor Chalco s'havia infectat atenent des de la primera línia a pacients de covid-19 a l'hospital, que permet accedir a les pensions sense importar el temps cotitzat o el període de carència de les mútues.

En aquest llarg trajecte, han aparegut persones i entitats que Carmen no oblidarà: el doctor Valentí Rius, que va lluitar per salvar la vida del seu marit i va recolzar emocionalment tant als seus fills com a ella; l'equip del CITE que li va mostrar que hi havia llum a la fi del túnel i una possible solució per regularitzar la seva situació, l'Àngels, l'assistent social, que va estar amb ella en tot moment, o els companys del doctor, que van recol·lectar diners per a la família.

Ara, vivint en un nou pis amb un lloguer més assequible "per mantenir una economia un poc saludable" i continuar garantint que els seus fills tinguin "un habitatge digne i puguin seguir menjant", Carmen s'albira un futur més estable i "normal" i veu com es compleix el desig del doctor Chalco: "el meu marit va apostar al 100% pel país. Així que nosaltres ens quedarem a viure definitivament a Espanya".