E

n vigílies d'aquestes eleccions, a través dels mitjans de comunicació s'han fet especulacions vàries sobre quines coses potser podríem aclarir, per mirar de saber on ens trobem exactament. Em permeto, doncs, comentar-les, amb exclusió d'una mirada global europea que, en el moment d'escriure aquest article, no estic en condicions d'efectuar.

En primer lloc, ha estat reconfortant l'increment de participació a Catalunya i el diferencial respecte al conjunt d'Espanya (que es calcula naturalment incloent-hi la pujada catalana). És una excel·lent notícia, per a la democràcia, per al projecte europeu iÉ per al procés sobiranista que es viu a Catalunya. Perquè, és clar, no sembla que hi hagi dubtes sobre les opcions que han votat aquests ciutadans que l'última vegada no van anar a votar i ara ho han fet. Amb el llenguatge de les urnes, hem explicat als europeus que som realment europeistes. Bona cosa.

En segon lloc, el resultat espanyol sembla confirmar el que ja sabíem. Que els partits grans perden suport i que el mapa s'ha diversificat enormement. D'altra banda, i malgrat el retrocés del PP, el PSOE no apareix encara com una bona alternativa, en part per culpa del mal resultat del PSC. Aquí, doncs, no hi ha hagut surpassoÉ

En tercer lloc, el gran salt qualitatiu d'aquests eleccions l'ha fet sens dubte ERC. És molt fort el que li ha passat en aquest partit en aquests darrers anys, i ni l'endevinaire més inspirat no ho hauria pogut vaticinar. No és tan sols que guanyi: és que ha sumat un 14,4% més de vots!

Finalment, la davallada del PSC és senzillament devastadora: ha perdut un 21,8% dels vots que havia tingut. No pot dir-se que això sorprengui ningú, però haurà estat dur constatar en unes eleccions que els pronòstics encara eren optimistes. La paradoxa ja l'hem insinuat més amunt: encara que el PSC actual s'hagi entregat al PSOE per complet, justament ara i en part justament per això, allò que era un graner de vots ara s'ha tornat una rèmora enutjosa. Mala cosa.

Així, doncs, no em sembla tendenciós concloure que la dada més rellevant és que el procés en què es troba Catalunya ha fet un pas endavant, i l'ha fet amb una participació electoral més elevada, superior a la mitjana espanyola i europea. Qui tingui ulls que ho vegi, i qui tingui orelles que escoltiÉ