El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que fixa doctrina per a un repartiment equitatiu entre progenitors separats de càrregues del règim de visites als fills quan resideixen en localitats molt distants, que estableix que tots dos realitzen els trasllats i no solament el que no és custodi. La Sala Civil de l'alt tribunal resol un supòsit en què després de la ruptura de la parella el pare va haver de traslladar-se a 32 quilòmetres del lloc de residència de la mare i del menor.
Per al compliment del règim de visites de dia, caps de setmana i estades vacacionals, un jutjat de la Roda (Albacete) va considerar que el més adequat era que el pare es desplacés per recollir el fill al domicili matern i que la mare s'encarregués de recollir-lo al patern.
No obstant això, l'Audiència Provincial d'Albacete va considerar que havia de ser el pare, per ser qui vivia lluny del domicili del menor, el que es desplacés en ambdós casos tant per recollir com per dur a terme la seva devolució. La sentència del Suprem, de la qual és ponent el magistrat Francisco Javier Arroyo, fixa doctrina en aquest particular davant l'existència de posicions dispars en les audiències provincials i es recolza d'una part en l'interès del menor i d'una altra en el repartiment equitatiu de càrregues.
Els arguments
Segons la resolució de l'alt tribunal, "és essencial que el sistema que s'estableixi no perdi de vista l'interès del menor de manera que no dificulti la seva relació amb cadascun dels progenitors". Afegeix que "al mateix temps cal un repartiment equitatiu de càrregues perquè tots dos progenitors sufraguin els costos de trasllat de forma equilibrada i proporcionada a la seva capacitat econòmica, tenint en compte les seves circumstàncies personals i familiars, disponibilitat, flexibilitat de l'horari laboral, etcètera". Explica que per determinar el criteri que contribueixi a aclarir la qüestió cal "que s'estableixi un sistema prioritari i un altre subsidiari atès que poden presentar diferents situacions i caldrà oferir solucions alternatives adaptades a les particularitats de cadascuna". El Suprem considera "com a regla general, normal o habitual" que els adequat és que "cada pare/mare recollirà el menor del domicili del progenitor custodi per exercir el dret de visita i el custodi el retornarà al seu domicili". Afegeix que "quan a la vista de les circumstàncies del cas el sistema habitual no es correspongui amb els principis d'interès del menor i distribució equitativa de les càrregues, les parts o el jutge podran atribuir l'obligació de recollida i retorn a un dels progenitors amb la corresponent compensació econòmica en el seu cas i havent de motivar en la resolució judicial". El tribunal aclareix que "aquestes dues solucions s'estableixen sens perjudici de situacions extraordinàries que suposin un desplaçament a llarga distància, que exigirà ponderar les circumstàncies concurrents i que haurà comportat una singularització de les mesures adoptables".
