La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va qualificar ahir de "multa lingüística" a Catalunya el decret que autoritza Hisenda a retenir els diners a la Generalitat del finançament autonòmic per pagar el cost d'escolaritzar en castellà els fills de les famílies que així ho desitgin en cas que no ho garanteixi el Govern català en el seu sistema públic d'ensenyament. Unes hores abans que el consell de ministres aprovés el decret tal com estava previst, la consellera va qualificar-lo d'acte "molt autoritari" que "ens porta als pitjors anys de la persecució de la llengua" catalana.

"Ens retiren el finançament per la porta de darrere, és una multa lingüística" que a Catalunya "és vista com un acte molt autoritari que ens porta als pitjors anys de la persecució de la llengua. Per això, demano al president Rajoy que retiri aquesta multa lingüística", va afirmar Rigau sense que, òbviament, Rajoy li fes cas.

A l'espera d'analitzar a fons el contingut del reial decret un cop aprovat, la consellera ja va avançar que el Govern presentarà un recurs d'inconstitucionalitat en considerar que la mesura vulnera competències de la Generalitat en educació, així com el sistema de finançament autonòmic.

"Més enllà de modificar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) per la porta de darrere, contradiu la Llei d'Educació de Catalunya (LEC)", va dir.

Rigau va afirmar que està "convençuda" que el govern del PP sap que el futur decret és d'"impossible" aplicació a Catalunya, però l'impulsa igualment, va remarcar, amb la "voluntat d'establir la doble línia a Catalunya, com va dir ahir la diputada María José García Cuevas (PPC) en la sessió parlamentària" a la cambra catalana.

En canvi, el ministre Wert va assegurar que el govern està "molt tranquil" sobre les seves competències en aquest decret, ja que s'aprova "a l'empara" de la Constitució. "Estic convençut que no hi ha cap tipus d'abús de poder perquè se segueix escrupolosament allò que la doctrina constitucional estableix", va respondre el ministre en ser preguntat per les queixes de la Generalitat.