"La idea que Catalunya seria més rica fora d'Espanya es basa en unes premisses falses"

Respectuós amb els sentiments independentistes però contundentment crític amb les raons que esgrimeixen Artur Mas i Oriol Junqueras per reclamar la secessió de Catalunya, Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) adverteix, amb una allau de xifres i exemples de tota mena, que Catalunya no serà més plena ni rica fora d'Espanya. "No hi hauria aquest excedent fiscal de 16.000 milions que diu el President de la Generalitat, però a més caldria crear una estructura d'Estat que sortiria molt més cara", explica mesurant les seves paraules perquè no es fia dels periodistes, als quals recrimina saber poc o res dels arguments polítics i econòmics que enarboren els propulsors de la independència catalana. Borrell, catedràtic d'Economia a la Universitat Complutense, a més d'enginyer i matemàtic, no dóna l'abast ara per respondre als periodistes, a qui culpa un cop i un altre de gran part del que passa a Catalunya i als quals explica el seu llibre Las cuentas y los cuentos de la independència, elaborat juntament amb Joan Llorach.

Com li ha quedat el cos després de veure la massiva celebració de la Diada de la setmana passada?

Va ser tan massiva com la de l'any passat o l'anterior. És la demostració que una part important de la societat catalana està a favor de la independència. Ha estat una manifestació pacífica d'uns ciutadans que expressen la seva opinió i estan en tot el seu dret de fer-ho. Una altra cosa que s'hauria de discutir és la parcialitat dels mitjans de comunicació públics a l'hora de difondre aquest esdeveniment clarament electoral.

Parla de TV3, cadena que, segons vostè, va vetar la seva presència al plató?

No sé si em va vetar, el que sé és que tenia concertada una entrevista a TV3 el dia 10 i poques hores abans la van cancel·lar sense explicació. Pujol hauria dit que ara no tocava ...

Pujol també va dir de vostè que no és català tot i haver nascut a Catalunya ...

Els nacionalistes sempre s'atribueixen el dret a parlar en nom de la nació i excloure'n els que no pensen com ells.

Quin judici li mereix la carta de Mas, Junqueras i altres independentistes titulada "Als espanyols" en què afirmen que Catalunya sempre ha estimat Espanya i la segueix estimant però que ja no hi ha marxa enrere?

Quan Mas i Junqueras diuen que Catalunya "pensa" o "sent" em pregunto qui són ells per parlar en nom de Catalunya. Sembla que Catalunya se li apareix cada matí a Mas, a qui ha triat com a portaveu. És irritant perquè el que hauria de fer és parlar en nom de qui el vota, no de Catalunya. Mas recorre a una interpretació mística, arrogant-se la representació de tot Catalunya.

Quines reaccions està rebent de Catalunya pel seu llibre?

Estic sorprès pel ressò i la transcendència d'un llibre l'ambició del qual era analitzar de forma crítica els arguments polítics i econòmics dels independentistes i constatar que molts són erronis. Em crida l'atenció que aquest esforç pedagògic hagi aixecat reaccions passionals. Per als uns, que segur que no l'han llegit, és un llibre escombraries, i d'altres agraeixen les explicacions.

És defensable la independència des del punt de vista de la racionalitat econòmica?

La independència no es justifica per raons econòmiques. La idea que Catalunya seria més rica fora d'Espanya es basa en premisses falses. No hi hauria aquest excedent fiscal de 16.000 milions que diuen els independentistes, però a més és que es veurien obligats a crear l'estructura d'un Estat que els sortiria molt més cara del que diuen. Per a la diferència que quedaria, al final no val la pena declarar la independència. Però això no va d'euros, va d'ethos, d'identitats.

Com valora la reacció emocional de la societat catalana en aquest conflicte?

El component emocional és fort i molt humà. Hi ha molts catalans que s'han desenganxat psicològicament d'Espanya i ni se senten ni volen ser espanyols. Junqueras diu que la independència és una qüestió de dignitat i aquest missatge ha calat. No hi ha un debat racional, però ¿fins a quin punt l'emoció ha estat creada per un discurs sistemàtic i pesat sobre els suposats avantatges de la independència? Aquest sentiment s'ha creat durant anys en què s'ha repetit que al costat d'Espanya s'està malament i que la solució a tots els problemes és la independència. La veritat és que davant d'aquest missatge que Espanya ens roba i no ens respecta no hi ha hagut un esforç per contrarestar aquest discurs amb arguments.

Els signants de la carta "Als espanyols" diuen que volen forjar una Catalunya semblant a Holanda o Suècia. Què li sembla?

Em sembla molt bé però dubto en la capacitat dels nacionalistes per construir realitats semblants a les d'aquests països. També volen una Catalunya lliure de corruptes i ho diuen al costat del senyor Mas, el partit i Govern del qual està de problemes de corrupteles fins al capdamunt.

Molts catalans creuen que són víctimes d'un espoli fiscal, un dels grans assumptes del seu llibre. Què passa amb aquests 16.000 milions que diuen les tesis independentistes que s'estalviarien a l'any?

Això és una altra falsedat. Els catalans no disposarien de 16.000 milions comptants més l'endemà de la independència. Ara ja han rebaixat aquesta xifra a 11.000. Van de rebaixa en rebaixa. També parlen de les balances fiscals d'Alemanya que mai han existit.

Què vol dir?

Els independentistes han repetit que el govern federal alemany calcula cada any el que cada land aporta i rep de la hisenda federal i que constitucionalment l'aportació neta està limitada a un 4,5 % per evitar "espolis fiscals". No sé d'on han tret aquesta història perquè és falsa. Junqueras a més va enviar una carta als eurodiputats demanant aquest límit del 4,5 % que no existeix. Va fer el ridícul davant els eurodiputats alemanys, però s'apunta un punt davant els que se senten ofesos sobre la base de fets falsos.

Com és que ha triomfat l'eslògan "Espanya ens roba"?

Per incompareixença del contrari. Els responsables de propaganda de certs règims saben molt bé com fer que les falsedats calin. Hi ha una part de veritat en el missatge i és que Catalunya aporta més del que rep, però perquè és més rica. Aquesta és la gràcia dels impostos. Després llancen missatges que a la gent li interessa creure: Espanya s'endú els nostres diners, i finalment tiben del gran altaveu que els serveix per repetir sistemàticament el seu missatge sense obtenir desmentiment possible.

Què li sembla la mobilització d'última hora que estan fent contra la independència les grans empreses catalanes?

Em sembla una reacció molt d'última hora i això que ells saben millor que ningú les conseqüències econòmiques que tindria la independència. Els independentistes veuen ara aquesta mobilització com si fos una amenaça. Succeeix el mateix quan jo els adverteixo que si Catalunya s'independitza no podria ni sol·licitar el seu ingrés a la Unió Europea. També ho consideren una amenaça. L'estultícia i insensatesa dels arguments amb els quals es dóna suport a la demanda d'independència de Catalunya per raons econòmiques no té límits.

Com és que una eminència econòmica com Mas-Colell, que no ha estat lluny de ser premi Nobel, defensa l'existència d'un espoli fiscal a Catalunya, si en la seva opinió és totalment fals?

El senyor Colell, almenys, ha reconegut ja que l'excedent fiscal que aconseguiria Catalunya amb la independència seria molt petit i no de 16.000 milions com diuen Mas i Junqueras. Això és una cosa que cal agrair-li.

Com valora la recepció a Catalunya dels missatges de David Cameron, Angela Merkel o Jean-Claude Juncker sobre els problemes que tindria una Catalunya independent fora de la UE?

Alguns creuen que el prestigi internacional de Mas ho pot tot. Diguin el que diguin altres, per als independentistes res val més que la fe de Junqueras i el prestigi internacional de Mas.

Què li ha semblat l'article de Felipe González, de qui vostè va ser ministre, sobre el procés català?

González oferia diàleg per obtenir resultats i els independentistes s'ho han pres com si fos un libel, aprofitant una frase que es pot considerar desafortunada per massa sintètica. [Es refereix a la frase on establia paral.lelismes amb l'Alemanya i Itàlia dels anys 30 del segle XX]

Com es pot capgirar al problema català a través d'aquest diàleg?

Cal desmuntar els elements de greuge que són imaginaris i corregir els que són reals. Catalunya pateix certs colls d'ampolla en les seves infraestructures que necessiten millores. Cal revisar la distribució de les inversions. Però també cal combatre aquests missatges que no es compleix amb l'Estatut perquè Catalunya perd posició en la classificació de les comunitats autònomes segons la seva renda per capita, que no és cert. Cal fer un esforç d'explicació i diàleg que tant de bo s'hagués fet molt abans. Algú haurà de cosir les ferides fetes dins la societat catalana i a la resta d'Espanya.

Qui hauria de ser l'ataconador?

És una responsabilitat que ha de recaure en els partits polítics. El PP no ho ha fet gens bé i amb la seva actitud, sobretot amb l'Estatut, ha afavorit el discurs victimista dels independentistes. I amb això de la reforma del Tribunal Constitucional sembla que el seu assessor en comunicació sigui un infiltrat d'ERC.

Quina autocrítica fa del seu partit, el PSOE, en el camí que ens ha portat a l'actual situació a Catalunya?

L'Estatut ha estat una història desagradable del principi a la fi que a més ha aguditzat aquest sentiment de greuge que només desapareixerà amb una reforma de la Constitució que fixi un nou marc de relacions entre Espanya i Catalunya.

Proposa un nou marc basat en una Espanya federal?

Sí, crec en la federalització d'Espanya. Federe vol dir unir, i per això no m'importa que em diguin unionista. Els problemes de Catalunya no són exclusius, les tensions territorials existeixen a totes bandes.

Com valora els últims pronòstics del CIS per a les eleccions del proper 27?

De poc serveixen els sondejos quan hi ha el 25% d'indecisos. Caldrà veure què fan els que abans votaven CiU. Ara que CiU ja no existeix han de triar entre la C de Mas i la U de Duran Lleida. Potser guanyarà la sensatesa dels que no volen fer un salt en el buit i jugar a la ruleta russa amb el patrimoni dels ciutadans. Serà fonamental també què farà aquest 10-15% d'absentistes crònics. D'ells depèn el futur, esperem que no deixin que els l'imposin els que estan més mobilitzats i entusiasmats.