El clixé de joves radicals que podien tenir fa anys, abans de la seva entrada al Parlament, ja ha estat superat. Els milers de militants i simpatitzants de la CUP que diumenge decidiran, a Sabadell, si hi ha govern o no d´Artur Mas, no responen a aquella imatge simplista de nois i noies rebels amb què una part de la societat se´ls podia mirar fa temps.

La seva estrena a la cambra catalana i el procés sobiranista han donat visibilitat els darrers anys al seu discurs d´esquerra alternativa i independentista. I això els ha fet guanyar partidaris a tot el país, la qual cosa ha ampliat notablement la seva bossa de simpatitzants i de votants.

El creixement de la formació ha fet diversificar, doncs, les seves bases. Continuen tenint una mitjana d´edat baixa si es compara amb la d´altres partits, però ja no són tan joves com abans. No només perquè els que ja hi eren s´han anat fent grans, sinó perquè s´hi ha incorporat molta militància nova, que ja no és tan jove, sinó de més mitjana edat.

Ara, el perfil d´un militant o simpatitzant de la CUP és el d´una persona d´entre 25 i 40 anys, amb estudis universitaris acabats, sobretot en els terrenys de les ciències socials i de les humanitats, i que treballen com a assalariats en alguna d´aquestes àrees. Alguns també tenen feines més aviat precàries, tal com succeeix en el conjunt de la societat. També hi ha funcionaris, sobretot els que són mestres o professors d´institut. En alguns casos també hi ha cupaires que treballen com a autònoms per compte propi, però rarament ho fan com a empresaris, i encara menys treballen en sectors com el de la banca, si bé també hi ha economistes entre les seves bases.

«Hi ha persones que, per deslegitimar-nos, asseguren que la gent de la CUP som uns hippies i uns perroflautes, entre cometes. Però és totalment fals: jo no conec absolutament ningú de la CUP que visqui de l´aire. Tota la gent que conec treballa: mestres, advocats, funcionaris d´Agricultura... i algun fins i tot té una petita empresa», explica un dels regidors de Solsona, Òscar Garcia: «això, per tant, és totalment allu-nyat del concepte hippy», afegeix. Garcia també constata que «molts de la CUP ens acostem a la trentena, però cada cop hi ha més persones de 50 o 60 anys. Som un espai que cada cop més abraça gent de totes edats».

Un tret característic dels militants de la CUP és que no només són membres d´aquesta formació, sinó que ho compaginen amb l´activisme amb altres moviments socials, polítics i veïnals. «Normalment, la gent de la CUP ha estat políticament formada al llarg de molts anys», constata un dels històrics del partit a Manresa, l´exregidor Roger Torras. «La majoria milita en organitzacions socials molt diverses. Això sempre ha estat així i continuarà sent així», diu l´actual regidor manresà Jordi Masdéu. «Som gent que no ens molesta l´activisme al carrer. És a dins del nostre ideari: buscar la manifestació pública, i no ens fa por la confrontació. Si les nostres idees molesten algú, ens sap greu, però no deixarem de manifestar-nos», afegeix Torras.

«Hi ha gent vinculada a lluites ecologistes, en cooperatives, en organitzacions independentistes... en moviments diversos. Aquesta és la gràcia, la unitat popular que aglutina la CUP», explica el qui va ser primer alcalde de la Catalunya Central de la CUP, Jaume Casals, de Navàs.

«El bagatge i l´activisme polític de la gent de la CUP és molt important. Molts ja estaven en casals i en moviments juvenils i estudiantils durant l´època universitària», constata al seu torn un altre dels exregidors de Manresa, Adam Majó.

La CUP, però, també ha atret gent que havia participat fa molts anys en moviments revolucionaris. «A la CUP ha vingut en els darrers anys molta gent que fa anys havia participat en moviments socials i que estava desenganyada. Gent que durant molt de temps no tenien un referent polític, i que ara han vist en la CUP el seu referent», explica el regidor manresà Jordi Masdéu. «A nivell intern, la CUP és molt diversa i complexa, perquè ve de moltes procedències diferents: hi ha indignats, militants antifranquistes, sindicalistes...», afegeix Roger Torras. «Però si alguna cosa ens caracteritza és que desitgem i treballem la independència dels Països Catalans, que passen per la transformació social», manifesta. «Perquè si hem de tenir uns països independents governats per la Merkel... em sembla que cap de nosaltres no hi dedicaríem gaires esforços. Hi ha d´haver necessàriament transformació social», diu.

I és que la construcció nacional i la social van indiscutidament unides per a tota la militància de la CUP, tal com constaten tots els membres consultats. «La lluita per la independència i la lluita per les millores socials són indestriables», afegeix Jordi Masdéu. «Podem tenir diverses visions, però tota la gent de la CUP tenim clar que no volem el sistema capitalista actual de la societat», diu.

Tot i així, que els defineixin com a antisistema no agrada gaire. «És una paraula excessivament simplista. Som activistes. No en tenim prou d´anar a votar, sinó que volem implicar-nos personalment en la transformació social», diu Adam Majó. «Antisistema no és una paraula amable. És un mot despectiu, que acaba calant i que s´utilitza per criminalitzar-nos. El que volem és canviar les coses, perquè no ens agrada el sistema actual», afegeix Jaume Casals. No tothom, però, està en contra d´aquesta definició. «No penso que antisistema sigui un terme pejoratiu. Si el sistema és aquest, no el volem. En volem un de nou, més igualitari, més just, amb més valor de les classes populars», destaca Marià Miró, representant de la CUP de Berga a la territorial de la Catalunya Central.

Les assemblees locals de la CUP han anat proliferant pel territori any rere any. I no falla: en aquell poble on apareix la CUP, hi ha un bar o un casal que els serveix de punt de trobada, amb cartelleres informatives. «Històricament, molts dels llocs on ens trobem, per compartir experiències, són en bars, restaurants, locals oberts, casals...», explica Roger Torras, tot concloent: «si vas a un lloc on hi ha militància de la CUP, saps que hi haurà un ateneu, un casal, un bar... on trobaràs informació d´ells».