El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos,va anar ahir per segon dia consecutiu a Mocoa, la capital del departament de Putumayo, al sud del país, arrasada a la matinada de dissabte per la crescuda de tres rius, i va confirmar 207 morts en la catàstrofe.

«Lamentablement el nombre de persones mortes creix cada vegada més: ja en portem 207, és l'última dada que tinc», va assenyalar el mandatari, que va arribar acompanyat de la seva esposa, Maria Clemencia de Santos, amb la intenció de brindar especial atenció als nens afectats.

Les xifres de morts varien segons la font, ja que la Creu Roja en reporta 234, entre ells, 43 menors.

El governant va viatjar acompanyat a més dels seus ministres de l'Interior, Juan Fernando Crist; Salut, Alejandro Gaviria; Comerç, Maria Claudia Lacouture; Habitatge, Elsa Noguera, i Transport, Jorge Eduardo Rojas.

«Avui he vingut a resoldre els colls d'ampolla que hi hagi perquè la part humanitària flueixi amb més facilitat i des d'ara començar l'etapa de la reconstrucció», va afegir.

El cap d'estat va confirmar que es va iniciar el procés d'identificació de cadàvers i va calcular que unes 85 víctimes ja han estat reconegudes, xifra que va considerar alta «davant de les circumstàncies». També va indicar que han estat identificats els cadàvers de 43 nens.

Aquest diumenge, els organismes de socors mantenien una carrera contra el temps per intentar trobar supervivents entre el fang, les pedres i tota mena de materials que el pas de tres rius va deixar per 17 dels 40 barris de Mocoa.

Mocoa, ciutat d'uns 45.000 habitants, ha estat declarada en estat de calamitat per agilitzar les operacions de rescat i d'ajuda a les víctimes del desastre, amb un nombre indeterminat de desapareguts i damnificats.

La tragèdia supera el més recent desastre natural de Colòmbia, el d'una altra allau que va destruir el 18 de maig del 2015 la localitat de Salgar, al departament d'Antioquia, i que va deixar almenys 104 morts. La magnitud de la catàstrofe s'agreuja per l'aïllament d'aquesta zona de Colòmbia, situada a la regió amazònica, a la frontera amb l'Equador, que no té suficients vies d'accés, ja que només es pot arribar a Mocoa per via aèria o per precàries carreteres que la comuniquen després de diverses hores de viatge amb les ciutats de Neiva i Pastura.