El president del govern, Mariano Rajoy, va assegurar ahir que el projecte de llei de transitorietat jurídica que planteja la Generalitat és de «les cacicades més grans» que ha vist en la seva vida i caracteritza un model propi de les «dictadures».

En el ple del Senat es va dirigir així a la portaveu d'ERC, la sallentina Mirella Cortès, que li havia formulat una pregunta sobre la consulta: «coneix algun país, alguna democràcia s'entén, en el qual algú plantegi que un dia aprovarà una Constitució sense debat, sense que l'oposició hi pugui dir res, i liquidant la unitat d'Espanya? Això només passa a les pitjors dictadures». Rajoy va proclamar tot seguit que, davant d'aquestes intencions, «Espanya és una democràcia i un estat de dret». «I el preservarem», va sentenciar. Així es va expressar el cap de l'executiu l'endemà que el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, digués que l'Estat espanyol «no té tant de poder» per evitar un referèndum sobre la independència de Catalunya, els termes del qual, això no obstant, ha demanat negociar.

De fet, ahir mateix el Govern va sol·licitar formalment l'obertura d'un procés de negociació sobre els termes i requisits de la consulta. Rajoy, en canvi, va insistir novament que el procés de negociació ha d'emmarcar-se en el Congrés dels Diputats, per això demana a Puigdemont que reuneixi «valentia i coratge» per acudir a l'hemicicle i debatre sobre el seu pla. En aquest cas, el president debatria amb ell «amb gust». Perquè el que han de fer els partits favorables a la independència és, segons paraules del president, canviar les normes al lloc adequat i obligatori per a això: el Congrés.

«Són els seus 350 diputats els que poden obrir la possibilitat de tirar endavant el plantejament» del president, va prosseguir Rajoy, que creu que si Puigdemont anés al Congrés tindria lloc un debat i una votació de la qual sortiria una opinió majoritària que caldria acatar; és «el més raonable», va afegir.

Per això, va retreure a ERC que pretenguin «saltar-se la llei» i que pretengui, a més, que la «incompleixi» el cap del govern. El líder del PP també va destacar que en la resposta al plantejament independentista no té pensat «canviar de criteri», que consisteix a demostrar la «voluntat» d'«atendre les necessitats reals» dels catalans.

Després de recordar les decisions i iniciatives del seu govern per alleujar la greu situació financera de Catalunya fa cinc anys, va considerar «important» continuar en aquest camí d'inversions en infraestructures o en R+D+i. Es diferencia així d'aquells partits i dirigents catalans que en comptes de solucionar problemes, contribueixen a crear-ne, a banda de generar «frustracions molt grans» per a la població.

La portaveu d'ERC, de la seva banda, va proclamar que el pla independentista és inamovible, de manera que hi haurà referèndum. «No l'impediran vostès ni el Tribunal Constitucional ni tots els artefactes que usin», va emfatitzar.

Per la seva banda, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va equiparar l'actitud de Puigdemont i del Govern amb la d'un intent de cop d'estat, i va garantir que l'Estat utilitzarà tots els mitjans dels quals disposa per impedir-ho. Cospedal, en una entrevista a Onda Cero, va sortir al pas de les declaracions de Puigdemont dilluns a Madrid en les quals va dir que l'Estat no té força suficient per evitar un referèndum a Catalunya, i va assegurar que té força per impedir el que suposa una amenaça.

«El que farà i el que està fent des de fa molt de temps el senyor Puigdemont i el Govern de la Generalitat és amenaçar constantment l'Estat i dir que eliminarà l'Estat que tenim avui. Si estiguéssim en un altre país, en altres circumstàncies i potser no estiguéssim parlant de polítics, estaríem parlant d'un intent de cop d'estat o d'una amenaça de cop d'estat», va explicar. En plantejar-li si ella creu que és un intent de cop, va reiterar els seus arguments.

«Té les característiques del que vol trencar l'Estat i no està seguint per a això els cursos i procedimentals adequats. I això, com que és saltar-se la llei, és atemptar contra l'Estat, i en altres contextos segurament es diria així, sí».

I va recalcar: «si estiguéssim parlant de militars, estaríem utilitzant aquesta expressió». Cospedal va garantir que, davant aquesta «amenaça en tota regla contra l'Estat», aquest «té tots els mitjans per defensar-se i es defensarà».

Preguntada per la possibilitat que el govern pugui utilitzar les Forces Armades com un instrument més perquè la Generalitat compleixi amb les seves obligacions, la ministra de Defensa va assenyalar que si les amenaces es transformen en fets, l'Executiu haurà d'utilitzar els mitjans que li dóna l'estat de dret.

Però va instar a anar «pas a pas» i no precipitar els esdeveniments ni donar respostes que creu que són les que estan esperant els qui «amenacen i fan xantatge» a l'Estat.