El cardiòleg Borja Ibáñez Cabeza (Madrid, 1975) va ser proclamat ahir guanyador del 12è Premi a la Investigació Biomèdica, mentre que el físic Romain Quidant (Dijon, 1975) es va adjudicar el 1r Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria, dotats amb 50.000 euros cadascun.

Els premis, que es van decidir ahir a Barcelona i es lliuraran el pròxim 11 de juliol, són dels més ben dotats en el camp de les ciències de la salut i premien investigadors de menys de 42 anys, que treballen a Espanya i que s'han distingit per la seva trajectòria i la seva projecció de futur.

Segons el jurat, Ibáñez, doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid, format al Mount Sinai School of Medicine de Nova York, director científic al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i cardiòleg a l'Hospital Fundació Jiménez Díaz, s'ha merescut el guardó d'entre les 56 candidatures «per la seva contribució en la lluita contra les malalties cardiovasculars».

Quidant, expert en nanofotònica que des del 2002 treballa a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO) i pioner en investigacions de nanoòptica i nanoplasmònica, ha estat proclamat guanyador del 1r Premi a les Ciències i l'Enginyeria per les seves aportacions en el camp de la nanofotònica, entre les quals destaquen les seves pinces nano que permeten atrapar i moure molècules i virus sense modificar-los.

Ibáñez va agrair el premi i va explicar que la seva feina se centra en assajos sobre com tractar els infarts aguts de miocardi amb nous fàrmacs després de descobrir en un assaig amb 300 pacients que modular la recepció d'adrenalina quan es produeix l'infart redueix el 25% els danys.

En declaracions a Efe, el cardiòleg va lamentar la poca inversió en investigació científica a Espanya, en comparació amb països com els EUA, Suècia i Regne Unit.

«Em conformaria que s'invertís el 2% del PIB, com fan altres països», va dir Ibáñez, que va augurar que en 30 anys s'haurà reduït molt els infarts perquè les noves investigacions apunten a la prevenció i als pacients amb més risc. El cardiòleg, que també és cap de grup en el recent creat CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV), compagina la investigació bàsica amb la clínica, la qual cosa li permet fer estudis translacionals des del coneixement dels mecanismes responsables de diferents patologies cardíaques.