La primera dona elegida presidenta del Parlament Europeu, el 1979, Simone Veil, considerada una figura del feminisme després de legalitzar l'avortament a França el 1974 com a ministra de Sanitat, va morir ahir divendres als 89 anys, segons va anunciar la seva família. Veil, supervivent com a adolescent jueva al camp d'extermini nazi d'Auschwitz, va morir al seu domicili de París.

Havia nascut a Niça el 1927 en una família de jueus no practicants i va ser detinguda per la Gestapo el 1944 amb bona part dels seus familiars, alguns dels quals (els seus pares i un germà) no van sobreviure a l'arrest.

Quan va tornar a França, va treballar com a alta funcionària a la magistratura fins que el maig del 1974 el recent elegit president, Valéry Giscard d'Estaing, la va nomenar ministra de Sanitat, un càr-rec en el qual es va significar sobretot per la coneguda com a «llei Veil», que va despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs. En la defensa d'aquesta llei davant el Parlament, es va enfrontar a una oposició particularment dura de dreta, amb alguns diputats que li van arribar a retreure que apostava pel genocidi i per un comportament similar al dels nazis.

Va ser del 1979 al 1982 al capdavant de l'Eurocambra, els membres de la qual van ser elegits llavors per primera vegada per sufragi universal.