16 de desembre de 2017
16.12.2017
40 Años
40 Años

El Consell de Ministres suprimeix un programa clau de la Hisenda catalana

L'executiu de Rajoy aprofita la suspensió de l'autogovern per anul·lar el pagament centralitzat d'impostos de l'administració

16.12.2017 | 07:10
Els ministres de Foment, Íñigo de la Serna, de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, i d´Ocupació, Fátima Báñez

El Consell de Ministres va acordar ahir deixar sense efecte un programa de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pel qual aquest organisme s'encarregava de centralitzar el pagament a l'Estat de tots els impostos estatals que ha d'abonar el sector públic català.

El Govern central va adoptar aquesta decisió en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya i per considerar que determinats preceptes aprovats per la Generalitat per a la recaptació de tributs i cotitzacions socials a Catalunya estaven dirigits a ser el germen de l'anomenada Hisenda catalana.

En roda de premsa, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va remarcar que aquestes disposicions no existeixen en cap altra comunitat autònoma i que estaven destinades a constituir una hipotètica estructura d'Estat en la comunitat.

Per contra, la Generalitat ha defensat des del primer moment que es tractava d'una mesura que s'ajustava a les seves competències, i que de la mateixa manera que s'ha constituït una central de compres al sector públic català, per estalviar en licitacions, també era convenient disposar d'una espècie de central de pagaments, per guanyar en eficiència i tenir més capacitat de negociació davant les entitats financeres.

Actualment, un total de 156 entitats del sector públic català, el 89% del total, gestionaven el pagament a l'Estat dels impostos estatals a través de l'Agència Tributària de Catalunya.

D'aquesta manera se centralitzava el pagament a l'Estat de l'IRPF, l'IVA i l'Impost de Societats corresponent a aquestes empreses públiques o organismes autònoms. Es tracta d'un procés que va començar a implantar-se al sector públic català al juliol, quan la mateixa ATC, l'Incasòl, Infraestructures.cat (l'antiga Gisa) i l'Agència Catalana de la Joventut van centralitzar en l'Agència Tributària de Catalunya el pagament d'aquests impostos estatals.

El secretari d'Hisenda, Albert Castellanos, va qualificar de «represàlia política» la decisió de l'executiu espanyol.

Per a Castellanos, el Govern espanyol no té «cap motiu de caràcter tècnic o legal» per revocar els acords de govern que donaven llum verd a la mesura. El secretari va assegurar que aquest canvi en la gestió preveia un estalvi de fins a 2 milions d'euros a la Generalitat, en forma de despeses a assessors fiscals de les empreses públiques i en sancions, multes i recàr-recs que s'estaven pagant per deficiències en la gestió.

Segons Castellanos, el projecte permetia millorar l'eficiència de l'administració, igual que passa amb altres iniciatives que ja fa temps que la Generalitat té en marxa, com la centralització de compres públiques o l'anomenat cash-pooling desenvolupat en l'època del tripartit, quan es van centralitzar els comptes del departament, empreses i organismes públics en una caixa central.

Pel que fa a l'estalvi que la millora en la gestió suposaria per a les arques catalanes, fonts del departament d'Economia concreten que s'estima que les empreses públiques gasten 1,23 milions d'euros en despeses de gestoria i assessorament fiscal. A més, en els darrers 3 anys, les empreses han pagat 1,68 milions d'euros en interessos, recàrrecs i sancions.

En canvi, la centralització del pagament d'impostos per part de l'ATC només ha suposat la contractació de 3 persones, per un import que no arriba als 200.000 euros. Els acords de Govern d'abril i de juliol que permetien a l'ATC centralitzar el pagament d'impostos estatals (IVA, IRPF i societats) preveien que l'agència gestionés també el pagament de cotitzacions a la Seguretat Social de totes les empreses públiques, si bé aquest darrer punt no s'ha arribat a desplegar.

Segons va informar la Generalitat aleshores, centralitzar els impostos i les cotitzacions suposava gestionar els 4.500 milions d'euros que el Govern i les seves 170 empreses públiques paguen anualment a l'Estat, dels quals 2.500 milions d'euros corresponen als impostos estatals. D'aquests, 324 milions són tributs de les empreses públiques, segons van especificar fonts del departament d'Economia. La centralització es va començar a fer a l'octubre i s'havien subscrit al servei 156 de les 170 empreses amb participació majoritària de la Generalitat. Entre octubre i novembre s'havien presentat 626 models a l'agència tributària estatal per 37,8 milions d'euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18