Segueix-nos a les xarxes socials:

Trapero va demanar corregir 11.000 actes de l'1-O que podien suggerir sedició

L'informe de la Guàrdia Civil diu que l'exmajor va aconsellar als agents «no posar facilitats»

Trapero va demanar corregir 11.000 actes de l'1-O que podien suggerir sedicióeuropa press

L'estructura de comandament dels Mossos d'Esquadra sota la direcció del major Josep Lluís Trapero va corregir 11.000 actes del dispositiu que va desplegar durant el referèndum de l'1-O per evitar ser acusats de «poc professionals» sabent que la investigació judicial iniciada en l'Audiència Nacional podria assenyalar-los per un delicte de sedició.

Així es desprèn de l'informe enviat per la Guàrdia Civil a l'Audiència Nacional sobre la base de l'anàlisi del compte oficial del cor-reu electrònic de Trapero, que va declarar a l'Audiència Nacional per última vegada el 23 de febrer després d'imputar-li la jutgessa Carmen Lamela un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant l'1-O. Segons aquest informe, el 13 octubre es va aixecar una acta d'una reunió de comandaments en el complex central d'Egara en la qual, després de la primera compareixença del major a l'Audiència Nacional, es reconeix que les actes de l'1-O van ser «en la seva gran majoria poc professionals, freturoses d'informació i que havien de ser supervisades».

Trapero va intervenir en aquella reunió per enviar un missatge clar: «Hem de ser molt conscients i tenir molt present que, amb 10 exemples d'actes o vídeos d'actuacions poc rigoroses, des de la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen el delicte de sedició. Cal tenir molta cura en no posar facilitats».

«Que deixessin sols els agents»

En el mateix informe elaborat a partir del correu de Trapero consta que els comandaments dels Mossos van donar ordres als agents perquè deixessin sols els policies i guàrdies civils si aquests actuaven en els punts de votació el dia del referèndum. En el document també es precisa que els Mossos sabien que s'ocuparien amb antelació els col·legis i que es podien formar «muralles humanes» i, tot i això, «no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sol·licitar suport a les FCSE (forces i cossos de seguretat de l'Estat) i no van proposar mesures per impedir l'1-O», relata.

Prem per veure més contingut per a tu