El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha presentat aquest dilluns un informe sobre el pluralisme a les aules catalanes, un estudi que li permet ser taxatiu: «Més enllà de situacions puntuals, puc dir categòricament que a Catalunya tenim una escola amb pluralisme i sense adoctrinament», afirma.
De les 174 incidències presentades després de l'1-O davant el Síndic i el Ministeri d'Educació -autoritat educativa durant la intervenció de l'article 155-, n'ha detectat 10 (un 5,7%) en què va poder haver-hi una "situació irregular" i que ha estat corregida, segons l'Informe 'El pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no-adoctrinament', presentat en roda de premsa.
Ribó ha recordat que a Catalunya hi ha 4.800 centres, més de 115.000 treballadors i 1,3 milions d'alumnes, i, després d'analitzar més de 3.000 pàgines de llibres de text assenyalats per Ames, ha constatat que aquests manuals respecten drets i valors de l'ordenament jurídic.
El conjunt d'incidències fan referència a 134 centres diferents i 37 no són verificables per no poder-se determinar i no es consideren irregularitats en cas de poder-se confirmar, mentre que 10 són considerades irregularitats, 108 no-irregularitats, 11 no-irregularitats amb pràctiques que són revisables i 8 queixes que fan al·lusió a qüestions amb intervenció judicial --a Sant Andreu de la Barca i a La Seu d'Urgell--.
Com a irregularitats, ha citat la presència d'una estelada en un centre d'ensenyament en el curs 2013-2014 i una altra el 2017, així com la simulació d'una votació al pati liderada per un professor, a més d'un comunicat de vaga a les escoles que cridava a participar a manifestacions.
Confusió d'irregularitats
En la categoria de no-irregularitats, el Síndic ha dit: "No podem confondre l'ús de la llengua a les escoles amb un senyal d'adoctrinament", ja que algunes queixes fan al·lusió a l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i a deures de lectura a casa en català.
De no-irregularitats amb pràctiques a revisar ha citat pràctiques que poden portar a "confusió" com la presència d'un llaç groc en un reixat o fanal de l'escola, que pot haver posat qualsevol membre de la comunitat educativa, però que no s'ha reivindicat des de la direcció.
En el capítol d'incidències no verificables, ha citat 21 que no es poden determinar i 16 no-irregularitats en cas que es poguessin verificar.
L'informe, que es presentarà la setmana vinent al Parlament, reflecteix la necessitat que les escoles i instituts evitin mostrar símbols o signes identificatius amb les diferents opcions partidistes, la necessitat de tractar l'actualitat política com a part del procés educatiu i resoldre dins de l'aula les possibles diferències existents.
«Rigor i responsabilitat»
El defensor català, que ha tornat a insistir sobre que el principal problema de les aules és la segregació escolar, ha apel·lat als actors polítics i socials, administracions i mitjans de comunicació a "tractar les qüestions de l'escola amb rigor i responsabilitat, i a mantenir el clima de convivència dins de l'escola sense caure en la instrumentalització partidista o mediàtica.
Ha demanat a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat respondre les recomanacions del document, i ha subratllat la tasca desenvolupada pel personal docent en un context social i polític "enormement complex" per la situació política catalana.
Llibres de text
Arran de l'informe presentat per l'entitat Ames sobre l'adoctrinament a través dels llibres de cinquè i sisè de Primària, el Síndic ha analitzat 3.296 pàgines de 14 manuals de text, i especialment les 59 pàgines (1,8% del total) assenyalades per l'associació.
Sobre aquesta qüestió, el Síndic ha vist alguna "imprecisió puntual", que ha atribuït a una voluntat de fer comprensible la informació, a una simplificació o a alguna incorrecció formal, així com alguna acusació poc consistent, per aquest fet ha demanat no descontextualitzar continguts.
"Amb caràcter general, els continguts dels llibres de text respecten els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures establerts en el nostre ordenament jurídic, contràriament al que defensa l'informe de l'entitat Ames", ha dit.
En alguns casos, l'informe cataloga com adoctrinadors continguts que apareixen reflectits com a tals en l'ordenament jurídic, particularment en l'Estatut, com el català com a llengua pròpia i els símbols nacionals de Catalunya, entre d'altres.
