La Justícia alemanya decideix extradir Carles Puigdemont només pel delicte de malversació

La Justícia alemanya va resoldre ahir extradir a Espanya Carles Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons, però no per un rebel·lió, en un pas decisiu però no definitiu en aquest cas. El líder sobiranista, per la seva banda, estarà en llibertat amb fiança a Alemanya fins que s'executi l'extradició -per a la qual no hi ha dates ni terminis- i que podria quedar paralitzada si, com ha anunciat la seva defensa, es presenta un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional alemany.

L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va explicar en un comunicat que ha considerat «no admissible» la petició d'extradició per rebel·lió, sol·licitada pel jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espa-nyol, reiterant els arguments que ja havia exposat prèviament, en els quals apuntava que no hi va haver el grau de violència «suficient». La quantitat de violència que preveu el delicte d'alta traïció (equivalent alemany al tipus espanyol de rebel·lió) no s'hi va arribar en els enfrontaments a Espanya», assegura la resolució. Tampoc admet el delicte de pertorbació de l'ordre públic, que va plantejar també la Justícia espanyola en el cas que no s'admetés finalment el delicte de rebel·lió, al·legant que Puigdemont «no era el líder espiritual de les accions violentes».

Possible malversació

L'audiència sí que admet la petició d'extradició per malversació de fons públics en relació amb l'organització del referèndum suspès de l'1 d'octubre, indicant que, com diu el Suprem espanyol, Puigdemont podria haver tingut una «corresponsabilitat» en decisions que van suposar una càrrega per a les arques públiques. «Que aquestes acusacions es demostrin és una qüestió que s'ha d'aclarir exclusivament en el marc del procés penal a Espanya», diu el text.

El tribunal ha decidit també que, fins que s'executi l'extradició -competència de la Fiscalia de Schleswig-Holstein-, Puigdemont pot seguir com fins ara en llibertat amb fiança perquè el processat «sempre» ha complert les obligacions derivades de la seva situació legal. L'Audiència ha desdenyat els arguments de la defensa del líder sobiranista, que demanava no extradir a Espanya Puigdemont perquè el considera un perseguit polític i que no podria tenir un judici just. Va assegurar que té una «confiança il·limitada» que la Justícia espanyola actuarà en aquest cas dins dels estàndards que s'esperen de la «comunitat de valors» i de l'«espai de dret comú» de la Unió Europa.

El tribunal també indica que no percep «impediments materials» a l'extradició de Puigdemont, encara que no apunta dates concretes ni un període en el qual calgui dur a terme aquesta operació.

La fiscalia alemanya en pren nota

La fiscalia, encarregada d'executar l'extradició, ha pres nota de la resolució judicial i ha indicat que «aviat» avançarà els passos següents del procés. També reitera que no està d'acord amb la decisió, perquè la fiscalia havia sol·licitat l'extradició per rebel·lió i malversació, seguint el criteri del Suprem espanyol, però reconeix que no pot fer cap recurs contra la resolució.

La decisió de l'Audiència de Schleswig-Holstein obre un escenari que tant el Suprem com la Fiscalia sempre han rebutjat i que podria portar el tribunal a no acceptar el lliurament de l'expresident català i líder del procés. Fonts del Suprem van informar ahir que la decisió del tribunal alemany encara no ha estat notificada, i no podrà estudiar-la i pronunciar-se fins que la rebi i sigui traduïda. En el mateix sentit es va expressar la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, en unes breus declaracions a la premsa.

Els advocats de Puigdemont han anunciat que recorreran primer davant la mateixa Audiència territorial i posteriorment davant el Constitucional alemany el lliurament per malversació. Tenen un termini de 30 dies per fer-ho i, segons les defenses, el recurs deixaria en suspens el procés d'extradició fins a la resolució del Constitucional. En qualsevol cas, la decisió adoptada ahir descarta el lliurament de l'expresident català a Espanya per un delicte de rebel·lió i, amb això, elimina la possibilitat que sigui jutjat per aquest delicte, almenys de moment.

Un nou procés legal?

La legislació sobre reconeixement mutu de resolucions penals a la UE (Llei 23/2014) impediria al Suprem jutjar un reclamat per un delicte diferent d'aquells pels quals el lliura al país on ha estat detingut, encara que conté una salvaguarda per fer-ho en el futur. Primer hauria de complir la seva condemna per malversació en el cas que aquesta li fos imposada i, un cop recuperada la llibertat, se'l podria jutjar si passa 45 dies en territori nacional o si surt a l'estranger i torna.

En qualsevol cas, és un escenari que en tot moment han rebutjat tant el Suprem com la Fiscalia, perquè no tindria cap sentit jutjar qui liderava el procés per malversació (un delicte castigat amb un màxim de vuit anys de presó) i els seus subordinats per rebel·lió (que pot comportar condemnes de fins a 25 anys de presó).

Davant d'aquesta circumstància, Llarena podria rebutjar el lliurament de l'expresident, que estaria en llibertat però amb l'amenaça de ser detingut i posat a disposició de la justícia quan torni a Espanya fins que el delicte prescrigui fins d'aquí a 20 anys. No només això, sinó que el jutge, que ha declarat en rebel·lia Puigdemont i els altres sis que han fugit, podria dictar una nova ordre de detenció i entrega quan l'expresident de la Generalitat abandoni Alema-nya amb destinació a un altre país europeu.

Un altre escenari que s'havia estudiat és que Llarena plantegés una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg, cosa que implicaria l'obertura d'una peça separada per a Puigdemont. Però aquesta mateixa setmana Llarena ja ha acordat el tancament de la instrucció per a 18 dels 25 processats i l'obertura d'una peça separada per als set que són fora de territori espanyol.