Els presos independentistes amb responsabilitats de Govern durant els atemptats del 17 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils han denunciat la «manca de col·laboració» de l'Estat amb l'operatiu policial que es va dissenyar per fer front als atacs, segons van relatar en una carta que van publicar La Vanguardia i l'Ara.
L'exvicepresident català Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, així com els líders de la societat civil Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han defensat el paper del Govern català durant la crisi i han recordat el paper solidari i pacífic de la societat catalana.
Els antics membres del Govern també han lamentat la relació «estreta» entre l'imam de Ripoll, presumpte cap dels atemptats, i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
A la carta, els presos independentistes recorden les víctimes i una ciutadania que «va decidir no doblegar-se davant la violència». També subratllen la «professionalitat i l'entrega» dels serveis d'emergència davant d'un escenari que «sabien (sabíem)» que podia passar.
Els exmembres del Govern empresonats de manera preventiva pel procés sobiranista lamenten que malgrat els esforços policials fets en un context d'amenaça terrorista de 4 sobre 5 «va ser impossible detectar i evitar» els atemptats de Barcelona i Cambrils. I consideren, en aquest sentit, que aquest és «un dels principals reptes de futur» que Catalunya té com a país «en el camp de la seguretat».
Però amb tot, els exconsellers conviden a sentir-se «satisfets» per la capacitat reactiva dels Mossos d'Esquadra, que en coordinació amb «la resta de forces de seguretat» van permetre desactivar la cèl·lula terrorista en cinc dies. Per això consideren que amb els atemptats del 17-A es va fer «evident» que Catalunya té una policia «equiparable als millors cossos policials del món».
En paral·lel, però, els presos denuncien la «manca de col·laboració» de l'Estat «i d'alguns dels seus organismes», i lamenten la relació «estreta» entre l'imam de Ripoll i el CNI. «El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliga l'Estat espanyol a respondre aquests interrogants i explicar la veritat», afirmen.
