El fantasma de l'extrema dreta apareix a l'Europa occidental? Des de fa dos anys els partits nacionalistes guanyen terreny, i arriben al poder, sota l'empara de la inquietud econòmica, la identitat nacional i el desencís de la política.

Itàlia: La Lliga de Matteo Salvini va obtenir el 17% dels vots a les legislatives i va arribar al poder gràcies a una coalició amb el Moviment 5 Estrelles (M5S, antisistema) que semblava improbable. Al govern format el 31 de maig, l'antiga Lliga del Nord, que va abandonar el seu ideal secessionista per adoptar un discurs antieuro i antiimmigració, va aconseguir set ministeris, entre ells el d'Interior, atribuït al polèmic Matteo Salvini. Segons els politòlegs, l'èxit de la Lliga, fins i tot al sud del país (que és menys industrialitzat i ric que el nord), es deu a les seves promeses de bloquejar els ports als migrants, abaixar els impostos o prohibir la construcció de les mesquites.

Àustria: El Partit de la Llibertat (FPÖ) va tornar al poder aliant-se amb el conservador ÖVP de Sebastian Kurz, el canceller, després d'haver aconseguit el 26% dels vots a les legislatives d'octubre del 2017. El partit té sis ministres (tres en carteres clau com Defensa, Relacions Exteriors i Interior) i el càrrec de vicecanceller, atribuït al cap del FPÖ, Heinz-Christian Strache. Per als observadors, és un plebiscit «defensiu» en un dels països més pròspers d'Europa malgrat haver-se vist afectat per l'onada migratòria del 2015. L'FPÖ segueix sent antiimigrant en un país on el «treball de memòria» històrica pels crims nazis que s'ha portat a terme és «tardà i incomplet», segons va recordar el politòleg Matthias Falter.

Suècia: El partit dels Demòcrates de Suècia va aconseguir un important creixement a les legislatives de diumenge passat i serà clau per a la formació de govern. Aquesta formació política va estar lligada en el passat als neonazis. Advoca pel «nacionalisme ètnic» i aspira a «reforçar l'homogeneïtat ètnica» del país, explica el sociòleg Jens Rydgren. Els seus votants, majoritàriament homes de classe obrera, perceben la immigració com «una amenaça econòmica i cultural» i «confien menys» en les institucions i els mitjans de comunicació, afegeix.

França: La presidenta de l'Agrupació Nacional (ex-Front Nacional), Marine Le Pen, va arribar a la segona volta de les eleccions presidencials del 2017 i va obtenir el 34% dels vots, tot un rècord. «El tema de la identitat -i no només de la immigració- és decisiu», assenyala el politòleg Jean-Yves Camus. A més d'«una desconfiança respecte a la política», «hi ha una destacada radicalització d'una part de la població sobre la compatibilitat de l'islam amb la cultura francesa».

Alemanya: La ciutat de Chemnitz, a Saxònia, va ser escenari de múltiples manifestacions convocades per l'extrema dreta, després de l'assassinat d'un alemany del qual s'acusa dos sol·licitants d'asil. A les urnes, Alternativa per Alemanya (AFD) va avançar en les legislatives del mes de setembre del 2017, en què va obtenir el 12,6% dels vots i un total de 92 diputats. El millor resultat el va aconseguir a l'antiga Alemanya de l'Est (22%), per «motius culturals i econòmics», segons va assegurar el politòleg Klaus-Peter Sick. «A l'RDA, menys oberta al món, la gent tenia molt poca relació amb els estrangers i no té una cultura del debat», afirma. L'Est també es veu més afectat per la desocupació.

Nous actors ? Rússia apareix actualment com el gran suport extern que tenen aquests partits de la ultradreta. A més, diverses formacions conservadores al continent, sobretot a l'Est, s'han radicalitzat de forma molt destacada i recorren clarament a un discurs contrari al fenoment de la immigració. Pel que fa a Hongria, el partit Fidesz del polèmic primer ministre Viktor Orban ha adoptat una línia molt dura antiimmigració i clarament autoritària.