L'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra va defensar ahir la legalitat dels augments de salari aprovats el 2010 a l'excúpula de l'entitat financera, en l'arrencada del judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona pels increments de sou a l'antiga caixa, que va haver de ser rescatada per l'Estat. Pel cas estan acusats Serra, l'exdirector bagenc de CatalunyaCaixa Adolf Todó i 39 exdirectius més, entre els quals onze consellers de la Catalunya Central.

La secció vuitena de l'Audiència jutja un total de 41 membres del consell d'administració, entre ells Serra i Todó, per autoritzar «desproporcionats» sous a la cúpula de l'antiga caixa d'estalvis tot i la crítica situació que travessava l'entitat, que va haver de ser recapitalitzada amb una inversió de diners públics de més de 12.000 milions d'euros. La fiscalia manté que entre els anys 2009, 2010 i 2011, els salaris d'Adolf Todó i el manresà Jaume Masana (llavors director adjunt de l'entitat) no van parar de créixer.

Serra i Todó estan acusats de dos delictes d'administració deslleial i la fiscalia demana quatre anys de presó per a ells i quinze acusats més. Per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes, demana dos anys de presó. Entre els acusats per als quals el fiscal demana quatre anys figura l'exalcalde de Sant Joan de Vila-torrada Francesc Iglesias, que, com la resta d'acusats per als quals es demana aquesta pena, formava part del consell d'administració de Caixa Catalunya. El fiscal demana dos anys per a Manel Rosell (que posteriorment va presidir Catalunya Caixa); l'advocat Josep Maria Badia; els exalcaldes Josep Camprubí (Manresa) i Maria Antònia Trullàs (Calaf); l'alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, el doctor Lluís Guerrero; l'expresident de Mútua Manresana Ramon Llanas; a més del moianès Josep Catot; el calafí Joaquim Palà i la santjoanenca Laura Vives, en qualitat d'impositors. Aquests deu integraven el consell d'administració de Caixa Manresa, i entre el juliol i el novembre del 2010 van passar a formar part del consell provisional integrat de les caixes fusionades de Catalu-nya, Tarragona i Manresa.

La primera jornada del procés es va dedicar a qüestions prèvies, en què les defenses de Serra i de Todó van intentar que el tribunal anul·lés la sentència d'obertura de judici oral i al mateix temps limitar la quantia dels sobresous atorgats pels quals se'ls jutja. Concretament, la defensa demana que la fiança retinguda als acusats es rebaixi dels 9,5 milions fixats pel jutge instructor, tal com sol·licitava l'acusació popular exercida per la CUP, a 2.560.000, que és la quantitat que demanava la Fiscalia Anticorrupció.

Els advocats de Serra i Todó van argumentar que, en realitat, l'augment salarial real que va percebre l'anterior cúpula de l'entitat va ser, en concepte de variables, d'uns 56.000 euros, molt lluny de les quantitats estimades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que l'eleven als 2,56 milions esmentats. Així mateix, la defensa de Serra i Todó va argumentar que la CUP, com a acusació popular, no té legitimitat per reclamar fiança, perquè no va resultar perjudicada pels sobresous. No obstant això, el tribunal va descartar anul·lar el judici per no dilatar el procés i va avançar que es pronunciarà per escrit sobre les altres demandes plantejades abans del pròxim 11 d'octubre, quan està previst que declarin Serra i Todó.

Tot i que la jornada d'ahir es va centrar només en les qüestions prèvies al judici, tant a l'entrada com a la sortida de l'Audiència l'exministre Narcís Serra va assegurar als periodistes que no es penedeix de la seva gestió i va afegir: «El que vaig fer va ser el que havia de fer». Va negar que s'aprovessin «sous escandalosos» per a l'antiga cúpula de CatalunyaCaixa i va recordar que ell està acusat per l'augment del salari de l'exdirector general de l'entitat Adolf Todó, no del seu propi, tal com va aprovar el consell d'administració de l'entitat financera, que ell presidia. Segons Narcís Serra, les decisions que va prendre van ser «legals i legítimes».