Massiva protesta contra l'empresonament dels Jordis a Barcelona

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, van demanar ahir unitat a l'independentisme. Ho van fer en els seus discursos durant la concentració de protesta per l'aniversari de presó de Sànchez i Cuixart a la plaça Catalunya de Barcelona, en un acte que va reunir unes 10.000 persones segons la Guàrdia Urbana, i en el qual Paluzie, a través d'una carta escrita per Sànchez, va afirmar que la unitat és difícil d'aconseguir, però «sense unitat tot serà més difícil».

Paluzie va lamentar que fa un any de la «ignomínia» de l'empresonament de Sànchez i Cuixart, i va assegurar que la justícia espa-nyola i la Fiscalia volen condemnar els presos. Va reivindicar que l'ANC seguirà lluitant per la llibertat dels presos i la tornada dels dirigents de l'estranger, però que també seguiran «treballant incansablement per l'objectiu de la independència». «Això és ara més urgent i necessari que mai. Ens ha quedat claríssim que només la república catalana ens pot garantir el respecte dels drets civils, polítics i socials de la ciutadania de Catalunya», va sentenciar.

Mauri va afirmar que és una «irresponsabilitat molt greu» que el sobiranisme no hagi traçat una estratègia conjunta per a la independència, i va exigir abandonar els retrets entre els partits. «Ens fa falta una estratègia compartida, àmplia i rigorosa; que ens puguem explicar. És el que ens mereixem tots», i va dir que la unitat ha d'expressar la diversitat de la població catalana. Mauri va assegurar que la unitat fa «invencible» l'independentisme i va sostenir que han d'estar a l'altura de la ciutadania mobilitzada.

Per això, va cridar a respondre la situació actual amb «grans consensos», com el del 80% de la població que, segons ell, rebutja la presó dels dirigents independentistes, la monarquia i que defensa el dret a l'autodeterminació.

Marcel Mauri també es va dirigir el Govern central, al qual va acusar de parlar de diàleg però dir que hi ha imatges falses de l'1-O, de negar que a Escòcia va haver-hi un referèndum pactat, i de recórrer la resolució del Parlament contra el rei.