Set empresonats. Milers de persones a Lledoners. Moltes veus. Un crit pràcticament unànime: unitat. El moviment independentista ha triat la presó bagenca com una de les principals expressions de solidaritat, i ahir, en el primer aniversari de l'empresonament (sense judici) de Jordi Sànchez, fa un any líder de l'ANC, i Jordi Cuixart, president d'Òmnium, es va tornar a mostrar com un centre d'expressió del moviment secessionista de l'Estat.

La commemoració dels primers 365 dies entre reixes dels Jordis tenia l'acte central a Barcelona, però moltíssimes persones, entre 5.000 i 6.000 segons l'ANC, es van aplegar al voltant del centre penitenciari del Bages. A Barcelona hi havia els polítics, els líders d'entitats socials, els familiars més directes dels presos, però a Lledoners hi ha 7 polítics catalans empresonats i dos d'ells, sense càr-recs polítics en el moment de la detenció, ja fa un any que estan tancats.

Ahir, possiblement, Lledoners va viure la jornada de més afluència des que els set polítics catalans hi van ingressar. S'hi van sentir els càntics que s'han fet populars durant el procés, s'hi va reclamar, amb insistència, l'alliberament dels presos, i s'hi van viure moments per a l'emoció col·lectiva escoltant les paraules que havien adreçat Cuixart i Sànchez des de les cel·les, cantant col·lectivament, amb l'acompanyament dels músics de Música per la Llibertat, l'adaptació d' El cant dels ocells i L'Estaca, de Lluís Llach. L'escena més plàstica va arribar amb l'enlairament de 365 fanals de foc que van fer via ben amunt des de diferents indrets de l'esplanada.

L'acció de suport als presos, convocada al Bages per ANC i Òmnium, es va iniciar amb les notes de Música per la Llibertat i amb la lectura de poemes («La rosa de paper», de Vicent Andrés Estellés; «Salve», de Miquel de Palol; i «La cançó dels envellits», d'Apel·les Mestres). I a continuació es van anar succeint les intervencions.

L'acte té un to inevitable en aquest fòrum de crítica a l'Estat i l'acció judicial, amb molts dels crits adreçats al jutge Llarena. Però, per damunt de tot, hi va haver un clam a la unitat. El van simbolitzar els representants d'Òmnium i de l'ANC, el manresà Jordi Corrons i el santjoanenc Jordi Font, respectivament, que van llegir el manifest conjuntament amb la intenció «d'expressar públicament aquesta unitat» que des de les dues entitats es reclama als polítics.

Però va ser també el clam, per exemple, de l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas (un dels més aplaudits i aclamats pels assistents), que després de demanar aquesta unitat d'acció i fer un retret implícit a ERC i Junts per Catalunya, va exclamar: «I qui vulgui saber l'estat de l'independentisme que no miri els partits, que miri la gent del país».

Si Alonso Cuevillas situava la força del moviment independentista en la gent, un altre dels advocats que defensen polítics independentistes, Jordi Pina, acabava la seva intervenció amb un crit en plural als actuals líders polítics i als catalans units a la causa: «no defalliu, ells [els presos] no defalliran, i engeguem d'una vegada la República catalana».

Abans, Alonso Cuevillas s'havia mostrat optimista en el resultat judicial final, quan el cas passi a la justícia europea, i pessimista respecte al que poden determinar els jutges espanyols. Tant ell com Pina van coincidir a veure el judici com una oportunitat no per tenir justícia, sinó per fer més evident quina és la reacció de l'Estat davant d'un poble que demana un solució per a l'autodeterminació política.

Alonso Cuevillas i Pina havien estat visitant alguns dels presos abans d'assistir a l'acte popular de Lledoners. I els havien trobat forts i ferms en les seves conviccions, asseguraven. També l'advocada Marina Rojo tenia paraules per impulsar optimisme als assistents. «Els dos primers mesos després de l'ordre de presó vam quedar tocats, estàvem enfonsats, però ens vam refer i ara estem dempeus, alçats», va sentenciar la lletrada amiga de Cuixart.

El clam a la unitat dels partits polítics també va ser seguit pels consellers Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) i Teresa Jordà (Agricultura). Calvet va admetre que la setmana passada, amb les discrepàncies al Parlament, «es van viure moments complicats, però ens en vam sortir», i va assegurar que el Govern «està fort». Els Jordis també reclamen unitat.