09 de novembre de 2018
09.11.2018

Enterren a Prats de Lluçanès les restes de 18 soldats republicans de la Guerra Civil

La consellera Ester Capella destaca que «perquè l'oblit no sigui l'èxit del feixisme, cal recordar els fets»

09.11.2018 | 19:17
Enterren a Prats de Lluçanès les restes de 18 soldats republicans de la Guerra Civil

Les restes de 18 soldats republicans que van lluitar durant la Guerra Civil i que es van localitzar en dues fosses de Prats de Lluçanès (Osona), una d'elles a l'ermita de Sant Sebastià, ja descansen «amb dignitat» al cementiri del municipi. Aquest divendres al matí la consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit el moment solemne en què s'han enterrat les restes dels soldats en un dels nínxols del municipi que s'ha tancat amb una llossa que els recorda com a «lluitadors per la justícia i la llibertat». Segons la consellera, amb l'acte es trenca un silenci «molt llarg» que posa l'accent als fets que van passar al país durant la Guerra Civil. «Que l'oblit no sigui l'èxit del feixisme», ha assenyalat.

L'Agustí Santmiquel és un veí de Navàs (Bages) que sap que el seu pare està enterrat en un lloc indeterminat del pla de l'ermita de Sant Sebastià, a Prats de Lluçanès. Ho sap per la carta que el seu pare li va escriure a la seva mare, però que no li va arribar a enviar mai. Van ser els veïns de Prats de Lluçanès qui van trobar la missiva entre els cadàvers que el bàndol nacional havia fet afusellar. Com que ja hi havia escrita l'adreça, els veïns la van fer arribar a la seva destinatària al cap de pocs dies. Des de llavors, la família guarda com si fos una relíquia.

Amb el Pla de Fosses que iniciar la Generalitat fa uns anys, la Margarita, la filla de l'Agustí SantMiquel, va veure una oportunitat per intentar trobar el seu avi. De fet, cap de les 18 persones que s'ha enterrat aquest divendres és el seu avi, però ni ella ni el seu pare perden l'esperança. No només de trobar-lo, sinó també enterrar-lo «amb dignitat». «Només volem tancar el cercle», ha assenyalat la néta.

Segons fonts franquistes, en aquells combats a Prats de Lluçanès, el balanç final va ser de 250 morts i 50 presoners per la part republicana, i de 7 morts i 29 ferits per la part franquista. La recuperació de les restes que s'han enterrat s'inscriu en el Pla de Fosses de la Generalitat que ha permès excavar dues de les set fosses localitzades als voltants de Prats de Lluçanès. En total s'han exhumat les restes de 18 soldats: 4 a la fossa de Sant Andreu de Llanars i 14 a la fossa de Sant Sebastià. Les restes han estat a la Universitat Autònoma, per fer l'estudi antropològic i l'extracció de l'ADN per si, en el futur, el programa d'identificació genètica permet esbrinar la identitat de les víctimes.

Durant l'excavació, la directora de les prospeccions, Àngels Pujol, ha explicat que es van trobar diferents restes de materials com cremalleres, sivelles, llapis, botons dels Bombers de Barcelona i del Cos de Carabiners i també moltes restes de municions com bales, metralla o fulles d'afaitar.

Sense èxit, el seu ADN s'ha creuat amb les gairebé 2.000 mostres genètiques que ja té el banc. En aquesta línia, la llei estableix que les restes s'enterrin en els cementiris dels municipis on van ser exhumats.

Les despulles estan al mateix nínxol on també descansen les restes de sis soldats més no identificats que van ser exhumats l'any 2004 de la fossa de Puigvistós de Prats de Lluçanès, la primera que es va obrir a Catalunya en el marc d'un programa pilot de la Generalitat.

A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades, de les quals només se n'han obert 38, 14 de les quals des del gener del 2017, quan es va posar en marxa del Pla de fosses. Des d'aleshores el Govern fa excavacions d'ofici, amb l'objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria.

No oblidar per no deixar guanyar el feixisme

Durant els parlaments, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat l'acte de «dignitat» que representa poder enterrar les restes que s'han inhumat. «Aquests soldats van ser enterrats de pressa i corrents, en fosses comunes, sense identificar i sense l'honor que es mereixen», ha explicat.

«Amb l'acte d'avui s'afirma que el feixisme, amb la seva càrrega de misèria, odi i violència no va guanyar. Ni mai permetrem que guanyi», ha dit la consellera. «No ens conformarem a acceptar el silenci resignat que se'ns va voler imposar», ha afegit. «Per això cal recordar els fets». En d'altres estats, com per exemple l'alemany, s'han dut a terme actes per «pacificar la memòria», «però aquest no és el cas espanyol», ha lamentat Ester Capella.

Capella també ha denunciat que el feixisme «encara és present en algunes institucions de l'Estat» i, a més, amb «grans costos» per a moltes generacions.

Tant la consellera com l'alcalde del municipi, Isaac Peraire, han dedicat unes paraules per recordar l'exconseller Raül Romeva, ara a la presó de Lledoners, per haver iniciat el procés d'exhumació de les restes.

Espai de record

L'Espai de Memòria que s'ha inaugurat aquest divendres és l'itinerari commemoratiu dels fets que van passar el 3 de febrer de 1939. Després d'un intens combat, les tropes franquistes van entrar a Prats de Lluçanès. L'endemà, els 250 soldats republicans que defensaven la posició van ser ajusticiats i, dies després, es van enterrar en fosses, la major part als voltants de l'ermita de Sant Sebastià, seguint la carena fins a Sant Andreu de Llanars. Els vencedors van prohibir portar-los al cementiri i van obligar els veïns a enterrar-los en les fosses.

L'itinerari proposa recuperar la memòria d'aquells fets en diversos espais que conserven una càrrega simbòlica i emocional. A més, un monòlit als peus de l'ermita de Sant Sebastià recorda el lloc on s'han localitzat algunes de les restes.

Durant la visita de la consellera a l'Ajuntament de Prats la consellera també ha entregat el document de nul·litat del judici sumaríssim que va condemnar a cadena perpètua l'alcalde de Prats de Lluçanès l'any 1937, Francesc Canal Juvanteny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18