El departament d'Educació liderarà la innovació pedagògica a Catalunya amb l'objectiu que en deu anys hagi arribat a tots els col·legis, va afirmar ahir el secretari de polítiques educatives, Carles Martínez, que va clausurar l'acte de presentació de l'acord pel qual la Generalitat liderarà a partir del curs 2019-20 l'herència del programa d'innovació pedagògica Escola Nova 21, que passarà a ser política pública.

Escola Nova 21 va néixer el juliol del 2016 com un programa pilot de tres anys de durada que s'ha estès a 487 centres, dels quals 25 han comptat amb l'acompanyament sistemàtic del programa en col·laboració amb professionals d'escoles amb pràctiques educatives avançades. Des dels seus inicis, el programa va signar un conveni de col·laboració amb el departament d'Educació, amb qui ha treballat conjuntament en la planificació de les accions de transformació educativa.

La transferència dels coneixements i procediments desenvolupats es durà a terme en una comissió de treball formada per Educació i les entitats municipalistes i que començarà a treballar durant aquest curs amb el suport d'Escola Nova 21, que s'extingirà el juliol del 2020.

Per estendre la innovació de manera sistemàtica, Martínez reclama «educatives i projectes d'èxit i que els docents siguin professionals i no funcionaris». La formació dels docents és «molt important» per poder estendre la innovació, de manera que, va dir, «quan tinguem pressupost, serà un factor que tindrem molt en compte». Un altre dels factors «clau» per estendre el programa amb èxit serà la figura de l'inspector d'educació, el paper del qual haurà de ser «tutelador i pedagògic», de manera que Educació «seleccionarà els professionals que més s'ajustin a aquest perfil», segons Martínez. De la seva banda, el director d'Escola Nova 21, Eduard Vallory, es va mostrar «més que satisfet amb la feina desenvolupada» i va afegir que ara «caldrà treballar en xarxa, comptant amb tots els agents i sobretot amb la implicació de les administracions municipals».