Familiars, amics i veïns van donar l'últim adeu al Julen, el nen de dos anys trobat mort al pou de Totalán (Màlaga) en què va caure el 13 de gener passat. Inicialment es va celebrar un acte religiós i, posteriorment, va tenir lloc la inhumació al cementiri de la barriada malaguenya del Palo, per al qual la família va demanar respecte i intimitat.

Una multitud, inclosos els bombers que van participar en el rescat, es va reunir per acomiadar el nen i mostrar suport a la família. El fèretre del Julen va arribar dissabte al tanatori del cementiri de la barriada malaguenya del Palo, on es va vetllar el petit, i on es van congregar centenars de persones per acomiadar-lo i fer costat a la família, trencant el silenci al lloc amb aplaudiments. Aquestes mostres de suport i condol a la família van ser nombroses i no van deixar de produir-se des que la matinada de dissabte es va trobar el cos sense vida del nen de dos anys.

El rescat del Julen, en què va col·laborar des del primer dia un operatiu de més de 300 efectius que van treballar per torns, es va intentar des que el 13 de gener es va rebre l'avís de caiguda d'un menor per un forat de 25 centímetres de diàmetre i de gran profunditat a la zona coneguda com a dolmen del Cerro de la Corona d'aquesta localitat malaguenya.

El nen, que estava amb uns familiars en una finca, va caure per un orifici de prospecció per buscar aigua de petit diàmetre però gran profunditat. Des de llavors es va activar un operatiu per rescatar-lo format per efectius de diferents cossos que van estar treballant al lloc de dia i de i nit sense descans i fent front a les grans dificultats tècniques que es van anar trobant, especialment per la duresa del terreny.

Per part seva, el director tècnic de la Brigada Central de Salvament Miner que va participar en el rescat del Julen, Sergio Tuñón Iglesias, va assenyalar que els brigadistes no es consideren «herois» ni els agrada que se'ls qualifiqui així fins i tot abans de començar la seva tasca. «No som herois, simplement hem fet la nostra feina», va destacar.

Tuñón va admetre que l'atenció generada tant pels mitjans de comunicació com entre la població els «va desbordar» en diversos moments. «Ens va agafar a contrapeu tanta repercussió», va reconèixer, tot i que va afegir que la seva «timidesa» no els impedeix agrair el reconeixement a la seva tasca.

Els vuit brigadistes que van participar en el rescat del cos del Julen van comparèixer davant els mitjans de comunicació després de la seva arribada a Astúries, després de tretze dies desplaçats per participar en el dispositiu format per més de 300 professionals.

En aquest sentit, Tuñón va fer extensible el reconeixement a la tasca de tots els integrants de l'operatiu, va remarcar que es van assolir «fites tècniques» i va afirmar que s'hauria fet «tot el que hagués estat necessari perquè millor causa no pot haver-hi».

«Vam fer la nostra tasca de la millor manera possible», va destacar, i va reconèixer que es van sentir més «tranquils» un cop es trobaven sota terra complint amb la seva tasca. Una feina per a la qual es van preparar en estreta coordinació amb la Guàrdia Civil, el que va facilitar el desenvolupament del treball en les últimes hores del rescat.

Tuñón va admetre que l'operació va ser «molt diferent» de les que estan acostumats a fer per tractar-se d'un nen. Així, va apuntar que la majoria són pares i això suposava una «càrrega emocional» a la qual se sumava l'«estrès» generat per l'expectativa posada en ells «abans de començar a fer res». Amb tot, agraeixen el suport. «És un record que no se'ns esbor-rarà. Estarem sempre agraïts», va destacar el director tècnic de la brigada, tot lamentant el final de l'operatiu. «El desenllaç ens deixa un sabor molt amarg, perquè no et sents al 100% útil», va dir.