06 de febrer de 2019
06.02.2019
Regió7

Mas estarà inhabilitat fins al 23 de febrer del 2020 per organitzar el 9-N

L'expresident i les exconselleres Ortega i Rigau tenen prohibit exercir càrrecs públics electius d'àmbit local, autonòmic o estatal

05.02.2019 | 23:23
Artur Mas amb les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau

L'expresident de la Generalitat Artur Mas estarà inhabilitat fins al 23 de febrer del 2020 en compliment de la condemna ferma per desobediència per haver organitzat el 9-N, per la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també li requereix el pagament d'una multa de 36.000 euros.

En una resolució d'execució de condemna, la sala civil i penal de l'alt tribunal català estableix que les penes d'inhabilitació per a càr-rec públic imposades a Mas i a les exconselleres Joana Ortega –nou mesos– i Irene Rigau –sis mesos– van començar a comptar des del 23 de gener passat, quan es va dictar la sentència ferma del Tribunal Suprem.

La resolució del TSJC no es pot recórrer, i per això Mas estarà inhabilitat fins al 23 de febrer del 2020 per a l'exercici de càrrecs públics electius, d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern en l'àmbit autonòmic i de l'Estat, l'exvicepresidenta Joana Ortega fins al 23 d'octubre del 2019 i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau fins al 23 de juliol del 2019.

El TSJC va condemnar el març del 2017 Mas a dos anys d'inhabilitació, Ortega a un any i nou mesos i Rigau a un any i sis mesos, si bé el Tribunal Suprem va rebaixar aquestes penes el gener passat, en estimar parcialment els recursos de les defenses.

De fet, el Suprem havia condemnat, també al març del 2017, a un any i un mes d'inhabilitació pel 9-N l'exconseller de Presidència Francesc Homs, que va ser jutjat a l'alt tribunal perquè llavors era diputat al Congrés.

A diferència del que ha ocorregut amb Homs, que ja ha complert la integritat de la seva inhabilitació i que en el pròxim judici a la cúpula del procés exercirà com a coordinador de les defenses dels exconsellers del PDeCAT, Mas, Ortega i Rigau estaven esperant que el Suprem resolgués els recursos perquè la seva condemna fos ferma.


No pot presentar-se a eleccions

De fet, malgrat que encara no s'havia executat la sentència pel 9-N, Mas no podia presentar-se a les eleccions des que va ser condemnat al març del 2017 pel TSJC perquè la Llei Orgànica de Règim Electoral ho impedeix en els casos dels condemnats per delictes contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat, entre els quals figura el delicte de desobediència, encara que el veredicte no sigui ferm.

Un cop el Suprem ha dictat resolució ferma, el 23 de gener, el TSJC ha emès una ordre d'execució de condemna en la qual estableix que la pena d'inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau comença a comptar des d'aquell dia.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va mostrar el seu «rebuig» a les inhabilitacions de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N. «El dret a l'autodeterminació ni es castiga ni s'inhabilita», va reivindicar a través del seu compte de Twitter el dia que es van confirmar els terminis de les inhabilitacions. Mas no podrà exercir un càrrec públic fins al febrer del 2020, l'exvicepresidenta Joana Ortega estarà inhabilitada fins a l'octubre del 2019 i l'exconsellera Rigau, fins al juliol del 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook