Els ciclons al Mediterrani podrien afectar la regió amb un poder cada vegada major a finals del segle XXI, augmentant la seva fortalesa fins al nivell d'un huracà de categoria 1.
Encara que es preveu que els ciclons mediterranis de tipus tropical, coneguts com 'medicanes' seran menys freqüents en el futur, desenvoluparan una estructura més robusta d'huracà i duraran més, amb vents més alts i més pluja, segons el nou estudi.
La nova recerca, publicada per Geophysical Research Letters, preveu que el canvi en les tempestes començarà a sorgir finals de segle, des de 2081 fins a 2100, i les tempestes més fortes apareixeran a la tardor.
Els 'medicanes' sorgeixen al Mediterrani quan un cicló extratropical incursiona en la conca del mar i es transforma en una tempesta més similar a un cicló tropical, amb una estructura simètrica i núvols convectius que giren al voltant d'un nucli càlid i un centre similar a un ull.
Els ciclons extratropicales són impulsats pels contrastos de temperatura en el front de la tempesta i són més fortes en la tropopausa, a uns 12 quilòmetres sobre la superfície de la Terra. En contrast, els vents més forts dels ciclons tropicals estan en la superfície, la qual cosa sovint pot ser més nociu. Els ciclons tropicals es diuen huracans a l'Atlàntic i tifons en el Pacífic a l'oest de la Línia de Data Internacional.
Actualment, els 'medicanes' d'intensitat de depressió tropical o més fortes ocorren unes poques vegades a l'any, però rares vegades aconsegueixen la força d'un huracà de categoria 1. Les depressions tropicals tenen una velocitat màxima de vent de 63 quilòmetres (39 milles) per hora.
"En la seva etapa de maduresa, els 'medicanes' són similars als huracans al Carib", va dir Juan J. González-Alemán, investigador de la Universitat de Castella la Manxa a Toledo i autor principal del nou estudi. "Fins i tot en un escenari de clima intermig, és probable que vegem una menor freqüència d'aquestes tempestes, però quan ocorrin, tindran una major probabilitat d'aconseguir la categoria 1".
Altres estudis han pronosticat un augment en la intensitat de les tempestes al Mediterrani amb el canvi climàtic, però el nou estudi és el primer a utilitzar un model acoblat global, que combina models atmosfèrics i de circulació oceànica. La inclusió dels processos oceànics en el model és important per a una representació realista dels 'medicanes', va dir González. El nou model és més robust i aborda els índexs d'intensitat de precipitació, tropicalitat i dissipació de potència de tempestes futures, segons González.
La tropicalitat és un indicador de com és l'estructura de tempesta de l'huracà, i la dissipació de poder descriu el seu potencial de destrucció. El nou estudi preveu que la tropicalitat i la dissipació d'energia augmentaran en magnitud en el pròxim segle. El model no va poder descartar la possibilitat que les tempestes aconsegueixin la força de la categoria 2, encara que la troballa principal és per a tempestes fortes de la categoria 1, va dir González.
