20 de febrer de 2019
20.02.2019

Turull i Romeva defensen l'encaix constitucional del referèndum i neguen que hi hagués violència

Els dos exconsellers declaren al Suprem i reconeixen que la DUI va ser només una «resolució política» que buscava el diàleg

20.02.2019 | 00:14
Turull i Romeva defensen l'encaix constitucional del referèndum i neguen que hi hagués violència

El judici avança com un play-off a seixanta partits. Lent, imprevisible, amb alegries repartides, però en el qual no et jugaries ni els 20 euros de benvinguda d'una casa d'apostes. Hi ha partits en què l'equip A s'endú la victòria i ja es veu aixecant el títol; en altres moments, a aquesta sensació li falta punch. Però no hi ha res definitiu. Pas a pas, sessió a sessió, declaració a declaració. Les dues d'ahir van ser gairebé un calc de les del duet Junqueras-Forn: al·legat en favor de l'estratègia política i defensa minuciosa dels fets. Romeva va fer de Junqueras; Turull, de Forn.

Com en l'anterior sessió de la vista oral, Romeva, representat per Andreu van den Eynde, va cenyir-se al discurs dibuixat amb la seva defensa i va fixar el marc en què ha transcorregut la seqüència independentista: justificació democràtica, legitimista i legal del procés i torpedes a la línia de flotació democràtica de l'Estat i a la vocació negociadora de l'administració Rajoy. Turull va baixar al fang del cara a cara amb la Fiscalia, un combat complicat per la insistència del ministeri públic en el detall dels articles, resolucions i sentències. Menys propici per a la retòrica ideològica però potser més fructífer per desmuntar les acusacions.

La tàctica 1 està exempta de risc a la sala; la 2, sense evitar del tot el discurs polític, permet el cos a cos (si hi ha vehemència, amb dents i ungles, com ahir Turull), l'intercanvi de retrets legalistes, la puntualització, la matisació, fins i tot l'estocada per la igualtat constitucional. Són maneres. Amb tot, els dos posicionaments no eludeixen una contingència: que els processats no només han de respondre davant del tribunal pel que presumptament van cometre, sinó també potser davant l'audiència independentista pel que asseguren que no van fer. Així, el judici al Suprem es bifurca en tres: als acusats, a les garanties del sistema jurídic espanyol i a l'estratègia dels líders independentistes.

Durant el judici ja hem escoltat Forn dir que l'1-O els Mossos van cenyir-se a la Constitució, que no van rebre ordres polítiques i que van seguir al peu de la lletra les ordres del TSJC i la Fiscalia. Que, a més, el 27-O només es va aprovar una «declaració política» sobre la independència, afirmació que va reiterar ahir l'exconseller de Presidència. Turull, a més, va insistir que el procés mai no va «menysprear» la Constitució. Raül Romeva va entortolligar encara més l'argument sobre el 27-O: l'aparent DUI va ser «la votació d'una resolució política que reiterava la voluntat de negociació. Es donava un mandat polític per iniciar un procés multilateral». Al capdavall: i la república?

Canvi a la Fiscalia


La sessió va començar amb canvi de fiscal a la titularitat. Javier Moreno, ja foguejat en la cosa per la seva brega judicial amb Francesc Oms, va substituir l'erràtic Fidel Cadena. Moreno va mostrar-se més segur sobre els fets en el seu interrogatori, però va mantenir un to gairebé burocràtic, interromput en ocasions per un jutge Marchena decidit (presumptament) a cuidar les aparences donant joc als acusats.

Turull va sortir agressiu, llançant puntades precises als turmells de l'acusació. És delicte ser soci d'Òmnium?, va preguntar-se l'exconseller contraatacant a la insistència de la Fiscalia a situar Òmnium (i l'ANC) al centre de la causa. «No ho era durant el franquisme i em sorprèn que em facin aquesta pregunta ara», va apuntar Turull, que es queixava de no disposar d'Internet a la presó. El fiscal intentava demostrar l'evident: que l'independentisme ha estat sempre independentista. Per arribar aquí no calia cap judici.

A la recerca de l'alçament


Més endavant, Moreno va collar Turull sobre la corresponsabilitat popular en els fets jutjats, a la recerca de l'alçament perdut. Turull disparava: «No són ovelles militaritzades. Tenen criteri. Som al segle XXI». «El moviment independentista va de baix a dalt i hi ha partits que volen recollir la reclamació amb una sortida política». Turull, que s'anava trobant còmode en el seu al·legat, va ser frenat per Marchena, que el va instar a «no fer un judici de l'escrit d'acusació». «En l'al·legat final podrà desfogar-se tant com vulgui», va dir el president del tribunal en una expressió discutible.

Tot va ser legal


Turull va continuar responent en l'estela de Forn: no coneixia el power point Enfocat ni havia fiscalitzat mai l'agenda de Jové. L'exconseller, que va dir haver estat advertit només un cop pel TC a tres setmanes de l'1-O, va defensar que no hi va haver unilateralitat, que l'actuació del Govern es va basar en la ponderació de tres elements: la despenalització, el 2005, de la convocatòria de referèndums, que votar no és delicte en democràcia i el compromís amb la ciutadania. Tota l'estratègia del Govern, va dir, era legal. Incomplir sentències del TC no hauria d'estar valorat jurídicament, perquè el govern del PP en va obviar un munt: «Posar-te el vestit de constitucionalista és una ganga perquè et permet saltar-te la Constitució. Jo per un acte fa un any que soc a la presó. Després diran que no es persegueixen les nostres idees», va rematar.

Turull va insistir que no hi va haver despesa pública pel referèndum, que la publicitat a la CCMA va ser gratuïta, que els alcaldes van cedir gratis locals públics i que no es va adjudicar res a Unipost. I que no hi va haver violència. «Catalunya ha militat sempre en el pacifisme», va insistir Turull. «Som el país de Pau Casals». L'exconseller va mantenir els retrets a l'Estat («menys política està disposat a fer de tot») i va defensar que el cens universal de l'1-O era un aval per garantir el compliment de les resolucions del TSJC d'instar la policia a impedir el referèndum.

Després de la prescindible intervenció de l'advocacia de l'Estat, un eco desafinat de la Fiscalia, va arribar el torn de Raül Romeva, que ja d'entrada va definir-se com a «pres polític». L'exconseller d'Exteriors va contestar només les preguntes del seu advocat, que va citar d'inici el llarguíssim currículum de Romeva, sempre vinculat a treballs i accions en benefici de la pau i la concòrdia.


L'origen, el 2010


Romeva va defensar el dret d'autodeterminació, que «no hi ha cap tractat internacional, tampoc la Constitució, que el prohibeixi». Romeva es va definir com a «demòcrata, republicà i europeista», com un defensor d'un «projecte europeu basat en les llibertats, la igualtat i la fraternitat», valors, va apuntar, que «els que no els defensen estan entre les acusacions», en referència a Vox. Romeva va assegurat haver començat a «estar» independentista (subrogant l'argument utilitzat per Oriol Junqueras) després de la sentència del TC sobre l'Estatut, que va ser «dramàtica» i que va «trencar el pacte constitucional del 78».

Després de «vint intents» de convèncer l'Estat de dialogar sobre «una qüestió transcendental per a les nostres vides», l'independentisme va decidir-se per afrontar el procés d'autodeterminació. «La nostra demanda és compatible amb el diàleg constitucional continuat», va insistir l'exconseller, perquè «l'estat de dret no pot subvertir el principi de legitimitat democràtica», ja que el 9-N ja va posar de manifest que «hi ha una realitat que no desapareixerà i s'ha d'afrontar». No hi va haver alçament, ni violència, ni insurrecció popular. I, va reblar, «la violència de les forces de seguretat de l'1-O és una gran taca en la història de la democràcia espanyola».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit