L'exconseller de Territori Josep Rull va defensar ahir davant el Tribunal Suprem que el Govern va apostar pel referèndum amb la «convicció» que no era delicte, com va recordar el Congrés dimarts en rebutjar tornar a penalitzar-lo, i davant la «falta d'autoritat moral» d'un TC instrumentalitzat pel Govern central.

Gairebé quatre hores va durar l'interrogatori de Rull, en que es va escarrassar a justificar que el Govern de Carles Puigdemont es va dedicar a complir amb un «mandat» democràtic però sense cap pla per desenvolupar la declaració d'independència que el Parlament va aprovar el 27-O. La intenció, va dir, sempre va ser evitar que la independència de Catalunya «es desplacés del terreny de joc» d'allò estrictament «polític i democràtic», que segons la seva opinió era «permanentment ignorat» pel Tribunal Constitucional. Van haver d'apostar per això per un «equilibri» entre l'imperi de la llei i el principi democràtic, davant el «dèficit important d'autoritat moral» del TC, sistemàticament «instrumentalitzat» pel Govern, amb la finalitat de laminar l'autonomia de Catalunya. Tot i així, va defensar que el Govern sempre es va moure «des de la convicció que convocar un referèndum no és delicte».

I en la línia del que han declarat d'altres acusats, encara que de forma més explícita, va cenyir la declaració unilateral d'independència (DUI) al terreny estrictament «polític», malgrat insistir que la seva aprovació va ser un acte «formal, solemne» i amb «molt contingut».

Menys incisiu va ser en relació amb la violència en l'1-O, de la qual va responsabilitzar els cossos de seguretat de l'Estat, encara que al mateix temps va censurar els 'escraches' als agents de simpatitzants independentistes perquè és «inacceptable utilitzar la força i la pressió» en aquests termes. Rull va fer referència a un «problema de percepcions» amb la Fiscalia sobre el que va ocórrer el 20-S davant la Conselleria d'Economia. On ell veu una actitud cívica emparada pel dret de manifestació, el ministeri públic observa un «tumult» i una «torba», cosa que segons la seva opinió, només serveix «per denigrar els ciutadans».

Rull va negar la malversació en insistir que no es «va gastar un euro públic» en el referèndum. Sobre l'1-O, Rull va dir no saber on es van imprimir les paperetes ni d'on van sortir les urnes, però tenia «la confiança que apareixerien» perquè «la força de l'esperança és extraordinària». Rull va reconèixer que va signar ja el 2015 juntament amb d'altres representants públics i socials el full de ruta independentista, «una declaració d'intencions» que mai va contemplar la mobilització ciutadana com a instrument de pressió. Rull ha donat explicacions també dels motius pels quals la Generalitat va denegar atracar un vaixell que transportava els policies destinats a Catalunya a impedir l'1-O, un dels fets claus en què la Fiscalia fonamenta la seva acusació de rebel·lió contra ell. Segons va adduir l'exconseller, no va saber que en aquell vaixell viatjaven policies fins que «les decisions ja estaven preses» i si la direcció de Ports de la Generalitat va impedir atracar l'embarcació és perquè la sol·licitud no s'havia tramitat correctament.