05 de març de 2019
05.03.2019
JUDICI AL PROCÉS

Pérez de los Cobos nega les càrregues i defensa «l'ús exquisit de la proporcionalitat» l'1-O

Enric Millo parla d'accions «violentes i organitzades» abans del referèndum i «d'amenaces i persecució» a jutges i policies

05.03.2019 | 09:09
Pérez de los Cobos nega les càrregues i defensa «l'ús exquisit de la proporcionalitat» l'1-O

El coronel Diego Pérez de los Cobos, un dels testimonis més esperats per ser el coordinador dels cossos policials durant l'1-O, ha negat davant del Tribunal Suprem que els agents fessin càrregues per evitar el referèndum. En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha afirmat que no van fer actuacions "contra cap votant pacífic" i tampoc contra nens, gent gran ni persones amb discapacitat. "Només contra les persones que miraven d'impedir l'accés al local", ha assegurat. Durant la seva declaració com a testimoni, ha defensat "l'ús exquisit de la proporcionalitat" dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i ha descrit que es van trobar un escenari de "situacions de violència molt greu" contra els agents. El coronel ha relatat que als col·legis hi havia "muralles humanes" on hi havia "grups perfectament organitzats".

Pérez de los Cobos ha dit que l'1-O van haver de fer front a un "grau de virulència" per part dels participants al referèndum. "Observem que en molts locals hi havia grups de masses perfectament conformats que, mitjançant la força física, miraven d'impedir l'accés de les forces de seguretat que tenien l'obligació d'accedir al local per mandat judicial".

El coronel ha remarcat que estava previst fer una actuació "el més escrupolosa possible i proporcional", anant als locals per retirar el material, però que es van trobar "una situació de gravetat més gran del que es preveia". "Vam trobar-nos amb grups de resistència perfectament organitzats", ha descrit, "dins de les muralles humanes hi havia grups organitzats, jerarquitzats entre ells, qui impartia instruccions i qui executava". De fet, Pérez de los Cobos ha descrit "encaputxats" i "gent dedicada a alertar de la proximitat de l'arribada de la policia" per "impedir la intervenció amb la major contundència possible". Tot i això, a respostes a l'advocacia de l'Estat, ha admès que no es va identificar ningú que exercís d'organitzador.

A més, ha afegit que algunes unitats van decidir "avortar" la intervenció en alguns punts per "l'alt grau d'hostilitat i agressivitat en alguns locals". "Si s'hagués actuat, les conseqüències lesives haurien estat molt superiors a les que vam conèixer", ha reblat. Al mateix temps, ha respost a la fiscal que van detectar cues en "falsos punts de votació".

Madrigal ha preguntat directament a Pérez de los Cobos si les forces de seguretat de l'Estat van dirigir la seva actuació contra "votants pacífics". "En cap cas", ha dit. Tampoc contra "nens, gent gran o persones discapacitats", sinó "només contra les persones que miraven d'impedir d'accés al local". El coronel ha explicat que en alguns casos es van posar nens i persones grans com a "avantguarda dels parapets" i que en un cas un agent de la Guàrdia Civil va protegir un nen fent sortir a un pare que portava el seu fill a les espatlles de la línia policial. Aquest fet va tenir lloc a Sant Julià de Ramis.

Pel que fa a les càrregues, ha afirmat que "no n'hi va haver". "Una càrrega està encaminada a una dissolució o a un desallotjament d'un local", ha explicat, i "aquestes unitats van evitar en tot moment arribar a desallotjar el local, tot i que la interlocutòria els facultava". En aquest punt, ha defensat "l'ús exquisit de la proporcionalitat" per part dels agents, amb l'objectiu d'aconseguir complir amb el manament judicial "amb el menor cost" per a ciutadans i agents.

Cap ordre per parar l'actuació

Pérez de los Cobos ha negat que a la tarda arribés cap ordre per aturar l'actuació. De fet, ha dit recordar intervencions gairebé a les cinc de a tarda. Ha explicat que hi va haver més actuacions al matí que a la tarda perquè la instrucció de la Secretari d'Estat de Seguretat preveia que el "període prioritari d'actuació" fos entre dos quarts de vuit i les deu del matí. També ho ha atribuït al "desgast" que patien els agents "que s'havien aixecat a les quatre del matí".

Però també ha dit que Puigdemont va fer una "crida als mitjans a la defensa de les urnes" al llarg de la jornada i que això "va complicar encara més les actuacions, perquè el grau de virulència dels grups que miraven d'impedir l'actuació va incrementar-se molt considerablement". En aquest sentit, ha indicat que les actuacions van passar a ser més llargues segons avançava el dia.

Prèviament a l'1-O, Pérez de los Cobos ha explicat que "l'hostilitat" contra els cossos policials "es dispara" durant el mes de setembre, a partir del moment en què comencen a fer intervencions per intentar decomissar material relacionat amb el referèndum. Es van produir "situacions d'hostilitat i tensió que fins aleshores no havien estat habituals" contra les seves actuacions, ha dit.

Però ha afegit que aquesta actitud es va "estendre" a "casernes, famílies i fills de guàrdies civils" o comissaries de la Policia Nacional. I que a partir del 20-S "aquestes situacions de forta agressivitat cada cop van ser més i més violentes".
Text

Millo reforça el relat de la violència


L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha estat un altre dels protagonistes dels dies. El gironí assegurat que a l'entorn del 20 de setembre i fins arribar al referèndum hi va haver accions "violentes i organitzades" i que existia un "clima de conflictivitat" al carrer que posava en "perill" el manteniment de l'ordre constitucional. Com a exemple, ha dit que s'havien llençat "objectes incendiaris" i que s'havien "perseguit i amenaçat" policies i també a ell mateix. "Em van escriure a la paret 'Millo muerte', no sé si això és violència però pacífic no és", ha explicat. També criticat que Govern, ANC i Òmnium fessin una crida el 20-S per "defensar les institucions". Segons Millo, suposava el "món al revés" perquè si es demana defensar institucions és perquè s'interpreta que "algú les està atacant". Sobre els CDR, ha explicat que "tenen una estructura", que no eren "espontanis" i que a dins hi ha "gent violenta".

A preguntes del fiscal, Millo ha assegurat que darrere dels CDR hi ha "una estructura i organització", i que "d'espontani té ben poc". L'exdelegat sí ha reconegut que "segurament" hi ha una part d'espontaneïtat, perquè és "plural i divers", amb "molta gent pacifista", però que també està format per persones que "no tenen cap inconvenient en fer ús de la violència". "Estan camuflats, no es pot negar que alguns no són violents", ha assegurat.

Millo assegura que Junqueras li va traslladar que no era partidari que el referèndum "anés tan ràpid"


L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat aquest dimarts al Tribunal Suprem que l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras li va traslladar de manera no pública que no era partidari que el referèndum "anés tan ràpid" i que li va demanar que persuadís la resta de companya de Govern perquè "rectifiquessin". En la seva declaració com a testimoni, Millo ha relat que va intentar "persuadir" a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont perquè no convoqués el referèndum i que abandonés un "plantejament políticament suïcida".

Millo ha explicat en respostes al fiscal Javier Zaragoza algunes de les trobades que va tenir amb Puigdemont i que no va poder negociar "res". "Em vaig trobar amb una cadira buida", ha dit, tot fent servir la mateixa expressió que alguns acusats van utilitzar durant les seves declaracions per referir-se a la posició del govern espanyol. Millo ha dit que patia per la "convivència" a Catalunya. Sobre l'entrada de Forn a la conselleria el juliol del 2017, ha explicat que ja li va traslladar que treballaria perquè la jornada de l'1-O es "desenvolupés amb total normalitat" i que Millo ja li va mostrar el seu "desacord greu".

En respostes a la fiscalia, Millo ha dit que inicialment va tenir una relació "correcta i recíproca amb el Govern" quan va ser nomenat delegat, i que durant la primera reunió que va tenir amb Puigdemont li va manifestar la seva voluntat "d'intentar que això no acabés malament, que no anéssim a una situació que provoqués un enfrontament amb l'Estat". Segons ell, Puigdemont li va dir que la seva voluntat també era buscar "una solució que no arribés a un conflicte amb l'Estat".

Millo ha explicat que va intentar "persuadir" l'expresident per tal que no mantingués el full de ruta marcat i que li recordava que "era el representant ordinari de l'Estat a Catalunya i que la seva obligació era complir amb la llei i amb les sentències dels tribunals". Però ha dit que Puigdemont només tenia interès per parlar del referèndum d'autodeterminació, no d'altres temes. "Sempre vaig dir que no era possible de cap manera, que estava fora del marc legal i que de la sobirania nacional no anàvem a parlar mai", ha reblat.

L'exdelegat ha assegurat que, tot i que no es negava a parlar, no va tenir la capacitat de negociar "res". "Em vaig trobar una cadira buida", ha dit, "vaig dedicar molts esforços a persudiar-lo perquè acabés amb aquell plantejament políticament suïcida". L'exdelegat va alertar que aquesta posició "fracturaria, dividiria, portaria problemes importats de convivència".

Millo ha explicat que Puigdemont li va transmetre la seva determinació a convocar el referèndum i que el va emplaçar a seguir parlant, però que això va suposar un "punt d'inflexió". Després d'una reunió el 6 de juny, ha afegit, es va acabar la "relació formal". "Aquell dia es posa un punt i final", ha dit, tot insistint que si tirava endavant el referèndum es feia "un dany irreversible a Catalunya en termes de convivència, de cohesió socal", i que anava "a provocar una situació molt negativa i perjudicial".

També ha explicat que es va reunir de manera no pública amb Junqueras i que aquest li va dir que no era partidari que el referèndum "anés tan ràpid" i li va demanar que persuadís la resta dels companys de Govern perquè "rectifiquessin". Ara bé, va dir que, si no ho aconseguien, ell estaria al costat del Govern. "La meva capacitat de persuasió té límits i si estan disposats a incomplir la llei i és una decisió personal i política conscient, al final no pots fer res més", ha dit.

Sobre la relació amb Junqueras, també ha explicat que l'exvicepresident també tenia com a objectiu un referèndum i que es va presentar obertament a favor de la independència. Però que va fer distincions amb els seus companys. "Jo defenso la independència i sempre he estat i independentista però en el meu Govern hi ha gent que no hi ha estat mai i ara han de fer esforços per demostrar que ho són més que jo", ha explicat Millo que li va dir Junqueras.

Forn volia facilitar l'1-O


Segons Millo, el canvi al Govern al juliol del 2017 el va "preocupar" perquè tant l'exconseller d'Interior Jordi Jané i l'exdirector de la policia Albert Batlle havien dit que sempre "complirien la llei i no es posarien d'esquenes a cap sentència". En canvi, amb l'entrada de Joaquim Forn a Interior el tarannà va canviar, segons ha dit Millo. Ja en la primera reunió formal, l'exconseller Forn va dir que treballaria per garantir que "la jornada electoral de l'1-O es desenvolupés amb total normalitat". "Em vaig quedar sorprès i ja li vaig mostrar un total desacord", ha relatat.

Puigserver diu que el Govern no es va oposar a l'ordre judicial d'aturar l'1-O


Després de Millo, el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha assegurat al Tribunal Suport que cap membre del Govern de la Generalitat es va oposar durant la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el 28 de setembre al compliment de la interlocutòria del TSJC, però que hi havia "discrepàncies d'interpretació". D'una banda, ha dit, la Generalitat posava per davant "la preservació de la normal convivència ciutadana", mentre que l'Estat creia que s'havien de fer "actuacions dirigides a impedir" el referèndum de l'1-O. I ha afegit que tampoc van dir que els Mossos impedirien el referèndum. Puigserver va ser el responsable del Departament d'Interior durant el 155 i ha assegurat que l'actuació dels comandaments dels Mossos i dels càrrecs polítics no destituïts durant aquell període va ser "professional i lleial".

Durant la seva declaració com a testimoni, ha relatat la seva assistència a la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, en la qual hi havia "alguna discrepància" sobre la possibilitat d'arribar a algun acord per a una coordinació "eficaç" entre els cossos policials. "Teníem dubtes que els objectius perseguits fossin els mateixos", ha dit, ja que per part de la Generalitat "semblava que l'objectiu no era impedir la celebració de la votació, sinó coordinar-nos durant la celebració de l'1-O com si es tractés d'un dispositiu conjunt en una jornada electoral o la celebració d'una consulta regularment convocada".

Puigserver creu que calia anar a la Junta perquè era "una de les últimes oportunitats per aconseguir que es desconvoqués la consulta".

El secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior ha assegurat que, durant la Junta, Puigdemont va traslladar que "era necessària una resposta coordinada" perquè "es preveia que molta gent sortís al carrer a votar". I que va afegir que, tal com deia la interlocutòria del TSJC, "era necessari preservar la normal convivència ciutadana com a bé superior a protegir".

En canvi, ha relat, el coordinador Diego Pérez de los Cobos va respondre que no s'havia de confondre aquest criteri amb el que determinava la interlocutòria en la part dispositiva, que era "evitar la celebració de la votació", "sense perjudici de fer-ho amb la normal convivència ciutadana". Puigdemont, ha seguit explicant, va replicar que "un mandat judicial no es podia posar per davant de drets dels ciutadans".

Puigserver també ha explicat que el major Josep Lluís Trapero va afirmar que "per suposat" que es compliria amb el mandat judicial, i que la manera era "preservant la normal convivència ciutadana fent un ús proporcional de la força" quan es produïssin "danys a ciutadans per part de tercers o agressions" a agents policials. En canvi, segons el seu relat, Pérez de los Cobos va insistir en què la "normal convivència" no podia ser "una excusa per no usar la força i incomplir el mandat" del TSJC, i que va insistir a Trapero si estava "disposat" a fer un ús "proporcional" de la força per impedir la celebració del referèndum.

Com ha declarat Millo aquest dimarts en la sessió de matí, Puigserver ha explicat que Trapero va deixar clar que no es faria ús de la força "si hi havia presència de gent grans, nens o persones vulnerables".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit