La dona apoderada dels nostres temps s'està permetent deixar enrere l'estereotip de superdona que ho pot tot, mostrar la seva vulnerabilitat, deixar descansar la seva llança i començar a florir des d'una saviesa interior que li dona un estar en el món molt més ric i equilibrat amb les seves qualitats innates. Cada dona és única i irrepetible i ha de poder mostrar-se al món amb tot el seu potencial. I tant que sí!
La dona encara pateix per sobreviure dins d'aquest model social on regna la pressa, la força, l'acció, la competència, la individualitat, la raó. Però, on és la intuïció? La cooperació que durant tota la història hem fet servir les dones per ajudar-nos? On és la creativitat, l'escolta, la comunicació no violenta i assertiva? Creieu que necessitem aquests valors avui dia?? Ja teniu la resposta.
Anar introduint aquestes qualitats a la societat farà que es generin espais molt més respectuosos, sens dubte. De ben segur que la dona pot florir si aconseguim respectar-la i no tallar-la, deixar que creixi a la seva manera sense jutjar-la per com és, com vesteix, com es relaciona, què diu. Avui som totes les dones les protagonistes, però: i els 364 dies restants?
A tu, dona: reconeix-te tota tu cada dia i, entre nosaltres, respectem-nos, ajudem-nos, fem xarxa, ja no cal competir, només mirar-nos als ulls i veure que totes som una. Gràcies a totes.
