22 de juny de 2019
22.06.2019
Regió7

El Tribunal Suprem confirma el processament dels exconsellers de la Generalitat Comín i Serret

El tribunal pot suspendre de funcions l'exconseller de Salut, que és diputat i està acusat de rebel·lió

21.06.2019 | 23:34

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació i ha confirmat la interlocutòria de processament que va dictar el magistrat Pablo Llarena el maig del 2018 contra els exconsellers Antoni Comín i Meritxell Serret, que són a Bèlgica.

A l'exconseller de Salut, Antoni Comín, se'l processa pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics, mentre que a l'exconsellera d'Agricultura i delegada del Govern a Brussel·les, Meritxell Serret, per desobediència i malversació.

En el cas de Comín, que és diputat al Parlament, el tribunal ja podria suspendre'l de les seves funcions en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal, ja que el processament per rebel·lió és ferm, com ja va fer amb els altres processats que tenien una acta de diputats a la cambra catalana.

El tribunal conclou que hi ha «indicis rellevants» que els màxims dirigents del procés van «planificar, organitzar i implantar l'execució de referèndum» coneixent-ne els «elevats riscos d'actes de violència que implicava». A més, segons la interlocutòria, s'hi ha de sumar que no el van suspendre quan se'ls va advertir de les «probables conseqüències» i que el dia dels fets, l'1-O, eren en territori català.

Així doncs, el tribunal considera que podien haver evitat els riscos simplement suspenent la convocatòria, tal com apunta que aconsellaven els Mossos d'Esquadra.

Pel que fa al delicte de rebel·lió, que afecta Comín, la interlocutòria estableix que es tracta d'un «concepte de rebel·lió diferent al clàssic», ja que es produeix des d'una comunitat autònoma «consolidada que busca desconnectar-se de l'Estat». A més, afegeix que es disposava d'un «full de ruta» i que només va tenir al davant la «força pública estatal» el dia del referèndum.

El Suprem també respon l'argument de la defensa en relació amb el pronunciament de la justícia alemanya, concretament del tribunal de Schleswig-Holstein. La interlocutòria defensa que aquest tribunal alemany va examinar amb «certa lleugeresa i superficialitat el complex element normatiu de violència», i al·lega que es van habilitar 2.559 col·legis electorals i que l'1-O «només van resultar lesionats 58 policies d'un total de 6.000».

Tot i admetre que no es van produir «grans aldarulls al carrer ni saquejos desencadenats per la consulta», el tribunal sí que considera que la «multitud» de persones va ser convocada per «executar una conducta inqüestionablement il·legal i inconstitucional» i que «necessàriament anava a entrar en confrontació amb els agents que representen la llei i l'estat de dret».

El tribunal considera important preguntar-se quants policies serien necessaris per tal que la llei es complís en territori català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit