Llum verda del Parlament Europeu perquè Ursula von der Leyen esdevingui la pròxima presidenta de la Comissió Europea. Així ho va avalar ahir l'Eurocambra en una votació secreta en què la candidata proposada pels estats va obtenir 383 vots positius d'un total de 747 eurodiputats amb dret a vot, i va superar per només 9 vots la majoria absoluta necessària (374).

Hi van votar en contra 327 eurodiputats, 22 s'hi van abstenir i un va ser nul. L'alemanya dimitirà de l'actual càrrec de ministra de Defensa del govern alemany aquest mateix dimecres, tot i que no prendrà possessió de la presidència de la Comissió Europea fins a l'1 de novembre, quan Jean-Claude Juncker acaba el seu mandat. Serà el primer cop a la història que una dona se situa al capdavant de l'executiu comunitari.

L'aprovació de la seva candidatura va penjar d'un fil gairebé fins al moment de la votació, ja que l'únic grup que li havia garantit el seu suport de forma explícita des que els 28 van proposar-la per succeir Juncker ha estat el Partit Popular Europeu. Durant el debat del matí s'hi van sumar també els eurodiputats del Moviment 5 Stelle, que no estan inscrits en cap grup parlamentari. Poc més d'una hora abans del vot els liberals també van confirmar que hi donarien suport mentre que els socialistes europeus, dividits al voltant del sentit del vot, van esperar fins el darrer minut per anunciar que també votarien a favor seu com a grup. Amb tot, algunes delegacions socialistes, com l'alemanya i holandesa, van mostrar les seves reticències cap a la candidata escollida pels estats.

Al seu torn, els conservadors euroescèptics van ser l'únic grup en no pronunciar-se clarament sobre el sentit del seu vot, obrint la porta a les especulacions sobre què van fer els eurodiputats del partit ultra que governa a Polònia, ja que el seu primer ministre ja va avalar Von der Leyen. L'extrema dreta d'Identitat i Democràcia (on hi ha els partits de Salvini i Le Pen) i els Verds i l'Esquerra Unitària hi van votar en contra, segons van explicar els seus portaveus prèviament a la votació.

Els estats van proposar el nom de Von der Leyen per ocupar la presidència de la Comissió el 2 de juliol, després de diverses negociacions infructuoses en què van acabar descartant la possibilitat de proposar cap dels 'spitzenkandidaten' per la manca de consens dels 28. El president del Parlament Europeu David Sassoli informarà ara al Consell del resultat de la votació convidant-lo a proposar juntament amb la presidenta electe de la Comissió els candidats per als diferents càrrecs comissaris. Von der Leyen ja s'ha compromès en els darrers dies a formar un executiu totalment paritari en què la meitat de les carteres siguin en mans d'eurocomissàries.