15 de octubre de 2019
15.10.2019

«Que n'és de dur aquest bona nit d'avui»

El jove Joan Bonanit s'acomiada dels presos després de sopar envoltat d'unes 200 persones a la presó de Lledoners

15.10.2019 | 00:15
Joan Porras, anit fent la seva crida diària, en un dia especialment emotiu

Joan Porras, el jove manresà conegut per la seva cita diària a Lledoners per dir bona nit als polítics catalans empresonats al centre penitenciari, va tenir ahir un dels dies més difícils. Fa tants dies ja que és cada dia a Lledoners que la veu no se li trenca, que recita sense encallar-se els noms de tots i cadascun dels set presos, i espera parsimoniosament que arribi la resposta des de les cel·les. I arriba, amb un crit potent que no necessita altaveus.

Anit, mentre a Manresa hi havia una manifestació multitudinària als carrers, a Lledoners unes 200 persones es concentraven al voltant de Joan Bonanit. Amb estelades, amb samarreteres que criden a la independència i amb un cançoner d'aquelles cançons que han esdevingut himnes des del 2017 fins ara. A l'habitual crida pels noms dels presos que fa Joan Bonanit, ahir, deien els habituals, hi havia respostes més enèrgiques, amb més força, totes ben audibles des del pla posterior al centre penitenciari. I quan va acabar de recitar els noms i Joan Bonanit els va dir «us volem a casa» i «llibertat presos polítics», va seguir un intercanvi de lemes des de l'interior de la presó amb respostes des de l'exterior, mentre que el protagonista de la nit s'escapolia en la negror de la nit sense deixar rastre.

Plegant l'estelada i tornant cap a casa, Esther Pujol comentava que «que n'és de dur aquest bona nit d'avui». Era l'exteriorització, amb paraules de les llàgrimes que ahir van veure en més d'un rostre al pla de Lledoners mentre el jove manresà feia aquesta mena de crida de cada dia. D'altres passejaven amb el cap cop i llançant puntades de peu al terra. Entre ells, Marisol Noguers, de l'Alt Penedès, que ahir va ser tot el dia a Lledoners. «Hem aguantat pluja i fred, però amb tota la força perquè seguirem persistint», assegurava.

Era la resposta tranquil·la i serena a la sentència. Una notícia que a Lledoners es va conèixer a través dels mitjans de comunicació abans de l'arribada de l'emissari judicial que ho havia de comunicar als presos, abans, també de l'arribada d'alguns advocats, com Francesc Homs i Jordi Pina, que van ser dels primers a fer cap al centre penitenciari.

Si a 2/4 de 9 de la nit el protagonisme a Lledoners el compartien Joan Porras i els presos, al matí, les mirades de les càmeres i dels periodistes concentrats a les portes de la presó havien estat per a Jordi Pesarrodona, el pallasso santjoanenc inculpat en el procés del 20-S per posar-se al costat d'un guàrdia civil a la porta del departament d'Economia amb el seu inseparable nas de pallasso.

Pesarrodona també va tenir el control de la mobilització d'una cinquantena de persones a primera hora del matí. I es va adreçar als mitjans, sobretot als periodistes que informen del procés a mitjans de l'Estat, per explicar-los, amb vehemència, que aquest «és un procés pacífic, sense incidents».

A pocs metres, un polític que havia estat alcalde de Sant Joan pel PSC, Ezequiel Martínez (ara separat del món socialista), que, veterà, ja afirmava que «no recordo res igual al que ens està passant. Ni quan corríem davant dels grisos». Martínez considera que es vulneren drets fonamentals i reclama la llibertat dels presos i una solució política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit