De Hong Kong a Xile, passant pel Líban, l'Iraq, Colòmbia o Haití, les protestes sacsegen el món, a més de Catalunya, amb milions de persones als carrers per diferents raons, encara que amb un denominador comú: el descontentament social.
La falta de drets democràtics, la pujada dels preus de productes i serveis bàsics, les altes taxes de desocupació, l'assassinat de líders socials o les discrepàncies polítiques són les principals i diverses motivacions que estan mobilitzant societats d'arreu del món, en la seva majoria sense tenir en compte el sexe, edat o ideologia política.
Aquestes reivindicacions tenen un ampli suport popular als car-rers, amb multitudinàries marxes pacífiques, però també amb disturbis violents, tocs de queda, alguna declaratòria d'estat d'emergència i militarització, que han causat morts i nombrosos ferits, en un moment de gran consciència social que xoca amb l'escassa sensibilitat dels governants.
La convocatòria de les protestes a través de xarxes socials i internet ha resultat fonamental per aconseguir un èxit de participació que ha servit per mostrar al món el descontentament global de la societat, en la qual també ha tingut èxit, en els últims mesos, la lluita contra el canvi climàtic dels joves a tot el món.
Hong Kong, el detonant
Els hongkonguesos continuen als carrers quatre mesos després del que va suposar el tret de sortida d'aquest actual moment de particular desarrelament social en el món.
Superada la seva metxa inicial -una polèmica proposta de llei d'extradició ja retirada pel Govern-, la protesta ha passat a convertir-se en un moviment que busca una millora dels mecanismes democràtics que regeixen l'antiga colònia britànica i una oposició a l'autoritarisme de Pequín, amb desenes de milers de joves als carrers disposats a aguantar el temps que faci falta.
Les manifestacions, que van començar sent pacífiques, han degenerat en enfrontaments violents amb les forces de seguretat i escenes de caos, amb bloquejos de carreteres, llançament de còctels Molotov, càrregues policials o l'ús de gasos lacrimògens, mentre les autoritats xineses observen l'excolònia britànica.
Desigualtat a Xile
A Xile s'ha produït l'última revolta d'aquests temps convulsos. Xile és un país considerat l'alumne avantatjat de les polítiques neoliberals que han tingut «èxit» a Llatinoamèrica. Estabilitat, creixement i disciplina fiscal eren targetes de visita d'un país exemplar en l'entorn sociolpolíticament inconsistent del con sud, però aquests comptes amaguen una societat molt desigual, amb una classe mitjana al llindar del precipici i un sistema educatiu que no permet l'«ascensor social».
L'alça de la tarifa del metro ha estat la gota que ha fet vessar el got. Segons la Universitat Diego Portales, Xile té el novè transport públic més car d'un total de 56 països de tot el món i algunes famílies han de pagar el 30% del seu sou mensual per anar al treball, per la qual cosa la pujada del tiquet era una metxa per fer-ho explotar tot.
Malgrat tot -l'exèrcit als carrers, la suspensió de l'increment del passatge, les crides al diàleg-, el toc de queda es manté a Xile. «Estem en guerra», ha arribat a dir el president Sebastián Piñera.
Equador, l'espurna americana
Equador ha estat l'espurna que va despertar aquest octubre les protestes a Amèrica Llatina, quan el Govern de Lenín Moreno va aprovar l'eliminació dels subsidis al combustible, que estaven vigents des de feia dècades, en resposta a un acord amb el Fons Monetari Internacional.
Després de dotze dies de batalla campal als carrers de Quito, amb un balanç de set morts i més de 1.340 ferits, la revolta popular es va frenar en derogar-se aquesta polèmica mesura, que afectava centenars de milers de famílies pageses i indígenes.
L'Equador va demostrar que el descontentament del carrer pot frenar el disseny econòmic dels despatxos oficials, i també de tot el que els callats indígenes són capaços d'aconseguir quan s'organitzen.
Líban, la revolució del Whatsapp
El detonant de les protestes al Líban, encara vigents, va ser l'anunci de les autoritats d'aprovar una taxa de 20 centaus de dòlar per dia a les trucades de veu per xarxes socials com WhatsApp, Facebook o Viber en un intent d'augmentar els ingressos de la deteriorada economia del petit país mediterrani, però les reivindicacions anaven més enllà.
«Això del Whatsapp és l'espurna, el desencadenant de tot. Odiem el sistema basat en la cor-rupció, el sectarisme, en l'estat policial. Literalment pensen que som estúpids. Tots els impostos que ens imposen quan no rebem cap servei», va resumir a Efe Layal, de 23 anys i estudiant de Dret a Beirut, divendres passat.
Les multitudinàries i festives marxes dels libanesos, que, malgrat tot, no han renunciat a bloquejar el trànsit i a cremar pneumàtics, han aconseguit posar d'acord els partits del Govern sobre un paquet de reformes per sortir de la crisi i posar fi al descontentament popular, després de l'ultimàtum de 72 hores del primer ministre, Saad Hariri, qui sembla haver capgirat al seu favor la situació.
Les urnes de Colòmbia
Les protestes colombianes han col·lapsat en els últims mesos la capital, Bogotà, per talls estudiantils, demandes del transport o mobilitzacions socials.
No obstant això, la tragèdia del país té nom i cognoms: els 155 líders socials que han estat assassinats en els vuit primers mesos d'aquest 2019, segons l'últim informe fet públic per l'Institut d'Estudis per al Desenvolupament i la Pau, Indepaz.
En aquest context, els colombians acudeixen a les urnes diumenge que ve per elegir les seves autoritats locals i regionals, tres anys després de la signatura de l'Acord de Pau amb les FARC, enmig d'un alt risc de violència política i frau electoral. Al còctel colombià s'hi afegeixen cinc grups armats operatius al país.
Sense novetats a Haití
El país més pobre d'Amèrica només ocupa els noticiaris quan els seus carrers cremen. I en les últimes setmanes això ha tornat a passar. Haití és escenari de protestes diàries contra l'actual president del país, Jovenel Moise, arran de la delicada situació econòmica i de la crisi política que s'hi viu i que ha fet impossible formar un Govern a Haití des del mes de març passat.
Moise ha ofert diàleg a l'oposició, però la setmana passada va abandonar la comissió que va formar per iniciar converses amb els opositors, per discrepàncies amb el mandatari.
Els incendis i les barricades han tornat als carrers de Port-au-Prince. Com de costum.
L'Iraq, la revolta més violenta
Més de cent morts i 6.000 ferits és el resultat de les protestes a l'Iraq, on els ciutadans van sortir aquest mes als carrers de Bagdad i també en altres localitats per exigir millors serveis públics, feina i la fi de la corrupció .
Al cinquè més gran productor de petroli del món, els iraquians, principalment joves, aturats i funcionaris estatals, es van manifestar convençuts que la corrupció és la principal causa que l'Estat no pugui oferir bons serveis malgrat disposar dels recursos provinents de l'«or negre».
La brutalitat de la repressió i les enormes restriccions han deixat clara la falta de llibertat en un país tristament acostumat a la guerra, on les autoritats han aconseguit contenir, almenys de moment, el descontentament ciutadà amb mesures econòmiques i socials i la compareixença davant la justícia de polítics corruptes i membres de les forces de seguretat que van arribar a disparar amb foc real a les persones que es manifestaven.
