La banca privada, especialitzada en la gestió de grans patrimonis, té limitades les possibilitats de creixement a Espanya i només pot continuar guanyant pes mitjançant fusions o la política de fitxatges. Fonts financeres expliquen que el sector només pot repartir-se el 30% del negoci, ja que el 70% restant l'aglutinen pràcticament íntegrament els cinc grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell). A això s'hi suma l'elevada atomització existent entre les entitats que formen part del percentatge menor a repartir del negoci, que entre agències de valors, bancs, gestores o Eafis (Empreses d'Assessorament Financer) sumen més de quatre-centes firmes.
La manca de cultura d'estalvi i inversió dels espanyols, així com el context de tipus d'interès en mínims històrics, són altres components que rebaixen les expectatives de possibilitats de creixement del sector. «No hi ha ningú que aconsegueixi escalar per guanyar. Si de sobte et ve una multa o un crac, et quedes tremolant», van explicar les mateixes fonts. Davant d'aquest context, a la banca privada només li queden dues opcions: formar part activa dels processos de consolidació o continuar amb la política de creixement mitjançant fitxatges.
La banca privada, igual que els grans players del sector o fins i tot les asseguradores, està protagonitzant la segona gran onada de consolidació. El banc d'origen portuguès Novo Banc, ara en mans del fons Lone Star, manté un procés obert de venda de la seva gestora. Tressis, Gala Capital i Santalucía són les tres candidates a aconseguir aquest negoci.
