06 de novembre de 2019
06.11.2019

Un dels CDR va declarar que l'objectiu era que Torra es tanqués al Parlament «el dia D», segons el sumari

Va dir que havia de garantir les comunicacions durant una setmana i que podia ser un encàrrec de Presidència o d'un «CNI català»

06.11.2019 | 20:21
El President Quim Torra acompanyat del vicepresident Pere Aragonès

Un dels CDR empresonat per l'operació Judes, Ferran Jolis, va declarar davant de la Guàrdia Civil que van rebre un encàrrec per una ocupació del Parlament de Catalunya amb la intenciói que el president de la Generalitat, Quim Torra, "s'hi quedés tancat a dins per al dia D". Així ho recull el sumari de la causa, al qual ha tingut accés l'ACN, i que inclou una acta amb la declaració que va fer Jolis davant de la Benemèrita el 24 de setembre pocs minuts abans de la mitjanit. Segons la declaració, a Jolis li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses. A més, va dir que l'encàrrec podia venir de part de "presidència", tot i que en un altre moment ho atribueix a un "CNI català".

Els membres dels CDR investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional haurien rebut l'encàrrec d'un suposat "grup secret" denominat "CNI Català" d'assaltar i ocupar el Parlament el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el "dia D"- amb l'objectiu de "resistir-hi una setmana", amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins. Segons el sumari, el fi últim del "pla de conspiració" era "subvertir l'ordre constitucional".

Segons un informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre, el 8 d'octubre de 2018 Xavier Buigas comunica a Ferran Jolis que un suposat "grup secret" denominat "CNI Català" s'havia posat en contacte amb ell "perquè aportés la infraestructura logística necessària" amb l'objectiu "d'ocupar el Parlament de Catalunya, i defensar-lo posteriorment". En converses posteriors, Jolis concreta que l'ocupació s'havia de dur a terme el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el "dia D"- i calia "resistir-hi una setmana".

A la primera conversa, Buigas diu que l'ocupació es faria "per la porta principal del Parlament, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior" i explica que ell, i "un grup reduït de persones", s'encarregarien de "llogar immobles i locals que els proporcionin seguretat i l'establiment de bases d'intendència". El mateix 8 d'octubre de 2018 Jolis ja hauria acceptat l'encàrrec de confeccionar "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers.

El suposat CNI Català "no venia del CDR" sinó que era un "moviment més burgès", segons l'atestat de la declaració davant la Guàrdia Civil del suposat creador de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), Ferran Jolis, que explica que li haurien dit "que venia de part de presidència".

Al sumari s'atribueix la creació de l'ERT a Ferran Jolis, membre del CDR de Santa Perpetua de la Mogoda, i que després de la creació de l'equip es va apartar de l'activitat pública perquè "si l'agafaven amb el material, el seu equip, les telecomunicacions, els protocols, els operatius de seguretat els repetidors el posarien a la presó".

En canvi, afegeix la Guàrdia Civil que qui hauria rebut l'encàrrec del "CNI Català" és justament Buigas perquè aportés "la infraestructura logística necessària" per "ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment". Aquest grup, segons l'informe, disposava d'infraestructura organitzada a nivell tècnic i tàctic, i "amplis recursos econòmics i capacitat de mobilitzar milers de persones". L'ERT, diu la Guàrdia Civil, va assumir l'encàrrec.

Jolis hauria acceptat la funció d'establir "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers. Per garantir les comunicacions una setmana, "no hi havia límit de despesa", recull l'atestat de la declaració de Jolis.

El 15 de novembre de 2018, s'autoritza a la Guàrdia Civil, "donada la importància d'aquest grup", la instal·lació "de mitjans tècnics de seguiment i localització dels seus vehicles".

'Gandalf' i 'Lisa', Torra i Puigdemont


Segons es recull en diversos punts del sumari, els detinguts utilitzaven el nom de 'Gandalf' per referir-se a Torra i de 'Lisa' per referir-se a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En una conversa telefònica intervinguda entre Jolis i Buigas, el primer li explica que està treballant per "assegurar" les comunicacions entre tots dos.

Un informe de la Guàrdia Civil considera que Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Xavier Buhigas, Ferran Jolís, Eduardo Garzón, David Budria, Guillem Xavier Duch i Clara Borrero són membres dels CDR integrats en "l'Equip de Resposta Tàctica" (ERT, segons el document) i conformen "un grup fortament organitzat i clandestí disposat a dur a terme accions radicals" i que havien assolit un "estat avançat" en la confecció "de materials explosius i/o indendiaris" susceptibles de ser utilitzats, segons l'informe, "en accions enmarcades en un projecte superior, tendent a la secessió de Catalunya, que comprometrien greument la integritat de persones i béns".

Segons la Guàrdia Civil, els ERT són els encarregats de dur a terme "les accions més sensibles seguint la línia estratègica dels CDR que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució". L'objectiu que tenien, apunta el document, és "subvertir l'ordre constitucional de manera material mitjanant una estratègia planificada i organitzada". En concret pretenien "imposar una realitat de fers consumats mitjançant la presa de control del territori i l'afectació de sectors estratègics (econòmics, d'abastiment, comunicacions, transport, telecomunicacions, etc)" fet que "suposa una amenaça directa a l'ordre constitucional establert i als drets i llibertats que se'n deriven".

Els CDR, "organització criminal"

Segons la Guàrdia Civil els CDR són una "organització criminal" que des de la seva creació al 2017 "ha evolucionat fins la màxima clandestinitat". Els detinguts, continua, formarien una cèl·lula que havia de portar les accions "a un nivell superior" .

La primera acció dels ERT, "una reunió amb la germana de Puigdemont"

Segons l'informe, la primera acció dels ERT va ser "una reunió in itinere dins d'un vehicle en moviment amb la germana de l'expresident Puigdemont on es va lliurar material 'super confidencial'". La reunió es va mantenir "entre unes mesures de seguretat realment excepcionals pròpies d'organitzacions criminals o terroristes", amb "vehicles llançadora, vehicles posteriors de contra vigilància, telecomunicacions segures i emissores".

La trobada amb la germana de Puigdemont té lloc el 15 de setembre de 2018 i, segons l'anàlisi que fa la Guàrdia Civil de "les intervencions telefòniques" entre Jolis i Buigas, s'executa la reunió "amb la intenció d'entregar documentació sensible i establir comunicacions segures" entre Puigdemont i Torra.

En la seva declaració davant la Guàrdia Civil, Ferran Jolis va explicar que ell havia participat una sola vegada en un reconeixement de terreny que feien els CDR abans de les accions. En aquell cas va ser per decidir la ubicació d'una reunió amb Montserrat Puigdemont, germana de l'expresident. Segons Jolis, la germana de l'expresident arribaria en tren i estava sent vigilada. La dona va demanar a Jolis que li creessin un compte de correu segur per parlar amb el seu germà. S'havien conegut anteriorment en un sopar popular a Santa Perpètua de Mogoda, on vivia Jolis, per recaptar fons per a la caixa de resistència. Es van saludar i algú, no recorda qui, va suggerir a la germana de Puigdemont que Jolis podia crear un sistema de comunicació segur.

Segons consta al sumari, Montserrat Puigdemont va demanar una reunió discreta. El dia de la trobada, Jolis va anar amb Xavier Buigas, que conduïa el cotxe de Jordi Ros, tot i que aquest últim no formava part dels Equips de Reacció Tàctica dels CDR, malgrat participar-hi en alguna ocasió. Ros no va anar a la trobada. En un altre cotxe viatjaven Eduard Garzón i David Budria, marit de Clara Borrero, com a mesura de contra vigilància. Com que ningú seguia la germana de Puigdemont, la dona va pujar al primer cotxe.

Van circular per l'autovia C-17 i Jolis i Puigdemont anaven asseguts al seient de darrere, segons el seu relat. Jolis li va preguntar a la dona com es comunicava amb el seu germà, i li va dir que normalment a través de l'aplicació mòbil Signal o videotrucada. Jolis li va recomanar el sistema de correu electrònic ProtonMail i que encriptés les comunicacions. Però no ho va acabar fent, perquè Jolis li va suggerir que la dona el truqués per ensenyar-li a fer-ho per telèfon, però la dona mai el va trucar més. Segons Jolis, la germana de Puigdemont va baixar del cotxe a Cerdanyola del Vallès.

El conductor del cotxe també va preguntar a la germana per què l'expresident havia suspès la primera declaració d'independència, i la germana va assegurar que l'expresident se'n penedeix.

Dies després de les detencions, alguns mitjans de comunicació van publicar la trobada amb una germana de Puigdemont, però atribuint-la a una altra, Anna Puigdemont. Aquesta última va negar haver participat en cap reunió. "És materialment impossible que jo hagi participat en aquella reunió per raons familiars, perfectament acreditades i documentades", va assegurar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook